coneixem a JOANA RASPALL

L'AUTORA

Joana Raspall 

 (Barcelona, 1913)

És escriptora i bibliotecària. Autora de tres diccionaris, cultiva sobretot el teatre infantil i la poesia.

El seu amor per la poesia i els infants la porta a escriure poemes per als més menuts, cosa que la fa una de les pioneres del gènere a casa nostra. La seva poesia infantil, clàssica i molt afí a la sensibilitat dels petits lectors, destil·la senzillesa en estat pur. 

Tot i que sempre escriu poesia, es decideix a publicar-la ben entrada la maduresa. El seu últim llibre de poemes, Arpegis, apareix el 2004.

Joana Raspall porta la vida literària sempre amb molta discreció, visita escoles i participa en la vida literària de la seva ciutat, Sant Feliu de Llobregat.

És sòcia d'honor de l'Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

la seua poesia: 

Veig muntanyes de joguines
totes noves i volgudes:
cotxes, nines
pilotes de tots colors,
dolces bestioles peludes,
pallassos amb panderetes,
trens, cuinetes,
capses, capses amb molts jocs…

Peró si em feu dir la cosa que mes feliç en farà,
us diré: Conteu-me històries! …
Qui me les vol explicar?

Apagaríem la tele
i jo us podria escoltar!

( Joana Raspall )

coneixem a VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

L’AUTOR

Vicent Andrés Estellés 

(Burjassot, l'Horta, 1924 - València, 1993).

Poeta i periodista.

Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, és també recordat com el poeta més gran que ha donat el País Valencià, del segle XV fins a l'actualitat, és a dir, des de l´època d'Ausiàs March i Roís de Corella. 

Dels seus llibres de poesia, destaca el segon volum de l'Obra Completa, Les pedres de l'àmfora, que va rebre els premis Lletra d'Or (1974) i Crítica Serra d'Or (1975).

Són remarcables també dos poemaris que descriuen el País Valencià: Llibre de meravelles i Mural del País Valencià. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978) i el Premi de les Lletres Valencianes (1984). Diversos cantants han musicat poemes seus. D'entre ells, sobresurt Ovidi Montllor amb Coral romput. 

Fou soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. 

CALAIX DE POEMES

 Assumiràs la veu d’un poble 
(Vicent Andrés Estellés)

ASSUMIRÀS la veu d'un poble,  

i serà la veu del teu poble,  

i seràs, per a sempre, poble,  

i patiràs, i esperaràs,  

i aniràs sempre entre la pols,  

et seguirà una polseguera.  

I tindràs fam i tindràs set,  

no podràs escriure els poemes  

i callaràs tota la nit  

mentre dormen les teues gents,  

i tu sols estaràs despert,  

i tu estaràs despert per tots.  

No t'han parit per a dormir:  

et pariren per a vetlar  

en la llarga nit del teu poble.  

Tu seràs la paraula viva,  

la paraula viva i amarga.  

Ja no existiran les paraules,  

sinó l'home assumint la pena  

del seu poble, i és un silenci.  

Deixaràs de comptar les síl.labes,  

de fer-te el nus de la corbata:  

seràs un poble, caminant  

entre una amarga polseguera,  

vida amunt i nacions amunt,  

una enaltida condició.  

No tot serà, però, silenci.  

Car diràs la paraula justa,  

la diràs en el moment just.  

No diràs la teua paraula  

amb voluntat d'antologia,  

car la diràs honestament,  

iradament, sense pensar  

en ninguna posteritat,  

com no siga la del teu poble.  

Potser et maten o potser  

se'n riguen, potser et delaten;  

tot això són banalitats.  

Allò que val és la consciència  

de no ser res si no s'és poble.  

I tu, greument, has escollit.  

Després del teu silenci estricte,  

camines decididament. 

TRANSFORMANT POEMES...

Un dia d'estiu estava a la plaça del meu poble esperant a que vingueren les meues amigues. Com feia molta calor, vaig seure a l'ombra de 'únic arbre que quedava a la plaça. Passava el temps i no venia ningú. Estava a punt d'anar-me'n quan, de sobte, vaig sentir una veu estranya que em cridava. Vaig alçar el cap i em vaig adonar que era l'arbre qui em cridava. em va contar que fa molt de temps, a aquella plaça, hi havia un arbre vell que tothom colia tallar. També em digué que estava molt trist ja que sabia que era el darrer, però, en la primavera, oblidava un poc la pena i obria el somriure verd que en estiu era una rialla. Va acabar dient-me que el dia que el tallaren plovia, però que ja ningú ha vist ploure més.

Quan van arribar les meues amigues, els ho vaig contar tot, però elles pensaven que ho havia somniat. Uns dies després, quan ja quasi s'acabava l'estiu, estava a l'ombra d'aquell arbre quan de sobte va menejar una branca i la va clavar dins d'un xicotet forat que tenia al tronc. Quan la va traure, tenia enganxat un paper engroguit que tenia escrita una poesia. Es titulava "L'arbre vell" i estava escrita per Marc Granell.

Clara Pascual

CALAIX DE POEMES

L'arbre vell

 Marc Granell

En la ciutat hi ha una plaça

i en la plaça un arbre vell.

En l'arbre hi ha la tristesa

de saber que és el darrer.

*

Abans n'hi havia molts altres,

ara tan sols queda ell

com un record que s'apaga

entre el ferro i el ciment.

*

Diuen que volen tallar-lo,

que molesta, que el seu verd

trenca l'estètica pura

dels edificis que té

voltant-lo, voltors altíssims

a punt de menjar-se el cel.

Que al lloc que ocupa podrien

aparcar vint cotxes més.

Que és la casa on s'arreceren

centenars de bruts ocells

que ningú recordaria

si no fos perquè viu ell...

*

En la ciutat (algú conta)

hi havia fa molt de temps

un arbre gran i molt trist

que se sabia el darrer.

*

I plorava fulles grogues

en la tardor, i a l'hivern

es despullava i cantava

estranyes cançons al vent.

*

Quan venia primavera

despertava les arrels,

oblidava un poc la pena

i obria el somriure verd

que en estiu era rialla

que et feia sentir-te bé

quan, fugint del sol, entraves

en el cercle tou i fresc

del seu regne que assetjaven

cotxes, finques, fum, diners.

Quan el tallaren plovia.

Ja no he vist ploure mai més.

TU TAMBÉ POTS PARTICIPAR

Sabeu que el Blog el fem entre tos i totes?

Vosaltres també podeu enviar poemes, endevinalles, acudits... per compartir amb la resta de companys i companyes. Per exemple, Mateo, el DODOBOT de 5éA, ens ha enviat este poema que li ha agradat molt per si algú el vol memoritzar i donar-nos una sorpresa a classe. Moltes gràcies Mateo!

LA BRANCA D'OLIVERA
Amb quina calma la branca d'olivera
contempla del cel la nova pal.lidesa,
sense una llàgrima, sense un sol prec,
sense un senyal de desesper!
Un dia, quan la nit
comenci a enfosquir-li les arrels
el gemec de l'existència de l'arbrell
haurà passat per sempre més.
I en aquell precís moment
començarà a escriure's una història diferent,
una crònica que ja no serà d'or,
un pacte que la boira fa amb fang
i, finalment, la malmenada soca
fulminada caurà sobre les roques.
I, aleshores, una relació potser poc adequada
per uns éssers d'una mena tan daurada,
la puresa dels quals està
molt per damunt del terrenal amor,
tan corromput, i encara
el fruit madur i la branca d'olivera
contemplaran del cel la nova pal.lidesa,
sense una llàgrima, sense un sol prec,
sense un senyal de desesper.
Oh coratge!
Per què no vas voler triar
en aquest món més habitatge?
Per què només el tronc daurat,
per què et vas oblidar
d'aquest cor espantat?

de Tennessee Williams
Poema de la pel.lícula "La nit de la iguana".

arbre il·lustrat per Natasha Wescoat

POEMES DE PAU

Ací teniu el poema que els companys de 6é llegiran el dia de la pau

PODRIES
Si haguessis nascut
En una altra terra,
Podries ser blanc,
Podries ser negre...
Un altre país
Fora casa teva,
I diries "sí"
En un altra llengua.
T'hauries criat
D'una altra manera
Més bona, potser
Potser més dolenta.
Tindries més sort
O potser més pega...
Tindries amics
I jocs d'una altra mena;
Duries vestits
De sac o de seda,
Sabates de pell
O tosca espardenya,
O aniries nu
Perdut per la selva.
Podries llegir
Contes i poemes,
O no tenir llibres
Ni saber de lletra.
Podries menjar
Coses llamineres
O només crostons
Secs de pa negre.
Podries ....podries...
Per tot això pensa
Que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa
Si tu fossis nat
A la seva terra
La tristesa d'ell
Podria ser teva.

Joana Raspall

... i per si no en teníeu prou amb aquest...

Poemes per la Pau / Poemas por la Paz

View more presentations from Salvia