Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris valencià. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris valencià. Mostrar tots els missatges

dijous, 11 d’abril del 2013

EXCURSIÓ A ALACANT per Sara Català


El dia 14 de març ens en vam anar les dues classes d'excursió a Alacant. Vam arribar tots al col·legi i en el carrer de baix estava l'autobús esperant-nos. Quan ja estàvem dins de l'autobús les mestres pel micròfon van dir unes quantes paraules indicant-nos el que anàvem a veure. Alba G i Mónica L van començar a cantar una cançó i tots van continuar cantant amb elles, fins i tot jo. Al final donava mal de cap i Estela es va marejar. Bé, després de tres quarts d'hora vam arribar a El Campello. Era un poble prou gran. 
Vam esmorzar al costat de la Illeta dels Banyets que era molt gran i molt bonica. La nostra guia es deia Eva, era alta amb gorra i ulleres. Ella ens va explicar perquè es deia la Illeta dels Banyets i era perquè abans allí es banyava una reina musulmana. També ens va explicar que al 1943 volien fer un port però no el van fer perquè  van trobar les tombes de l'Edat del Bronze de fa 4.000 anys que vam veure. Vam seguir més avant i ens va explicar els ibers ens va dir que la seua casa era més senzilla que la dels romans. Vam estar al menys dues hores de peu i tots estàvem molt cansats de caminar. Li vam donar les gràcies i se'n vam anar a dinar a El Palmeral un parc natural que està a Alacant. 



Tots  vam seure als bancs i vam dinar. Era prompte, les 13:00h. Després de dinar, vam jugar al parc i vam veure a un de Cocentaina era Miguel Garcia Vidal, el germà de Ignacio el director d'orquestra. Les mestres ens van cridar i se’n vam anar de camí al MARQ. 
El guia era un xic en este cas ens va ensenyar el MARQ i ens va explicar el que era abans, era un antic hospital dels anys 30 del segle passat. Vam entrar a la sala de la Prehistòria i ens van ensenyar un  ferrament molt important, la cullera. Una sala em va cridar la atenció, era la dels romans especialment quan van dir que dinaven gitats i menjaven en les mans. Ja eren les 17:00h i se’n vam tornar a casa. Va ser una excursió impressionant i divertida.


Sara Català Montava

dissabte, 2 de març del 2013

Pastís de Xocolata de Mateo

INGREDIENTS:

  • 250gr de mantega
  • 250gr de sucre
  • 5 ous
  • 2 tabletes de xocolata sense llet (a ser possible Nestle)
  • Galetes quadrades (a ser possible "Petit")

COM ES FA?
  1.  En una forqueta desfem la mantega i, a poc a poc, posem la meitat del sucre.
  2. A continuació, posem la xocolata al bany de maria i afegirem a la mantega quan estiga tèbia a poc a poc.
  3. Una vegada ho tinguem ben barrejat, anirem afegint les iemes dels ous (una a una).
  4. Quan estiga ben barrejat, alçarem les clares a punt de neu i acabarem d'afegir el sucre que ens queda. Després, posarem el merengue que hem fet i l'afegirem a la crema de xocolata.
  5. Finalment, quan ja tenim la crema feta, muntarem el pastís (les galetes es poden banyar amb un poc d'aigua o de llet)













diumenge, 24 de febrer del 2013

L'arbre vell... redissenyat per ALBA GALLEGO

Cada vegada que obria la finestra una brisa suau em pegava al meu rostre. el primer que admirava, un arbre, que era el meu millor amic. Allí guardava mil i un secret. M'ho passava molt bé en l'estiu amb la seua ombra i a l'hivern, l'observava des de la meua finestra.
Un dia llegint el periòdic...
"Aniversari. Quaranta anys d'un arbre a la plaça de València..."
I un poc més avant... No! Anaven a tallar-lo!
Aquella nit me'n vaig anar a dormir amb l'ànima en pena. Vaig estar tota la nit en vela. Aquell matí, vaig obrir la finestra i  no vaig notar res, ni una brisa. L'única cosa que vaig veure va ser l'arbre al terra i vaig començar a plorar. No podia ser. Ell havia estat tota la vida amb mi. 
El volia molt.
Alba Gallego

dissabte, 16 de febrer del 2013

COCA DE XOCOLATA de Laura Marín i Tania Barrull

INGREDIENTS:

  • 1 IOGURT NATURAL
  • 3 GOTETS DE FARINA
  • 3 OUS
  • 2 GOTETS D'OLI DE GIRASOL
  • 2 GOTETS DE SUCRE
  • 1 GOTET DE XOCOLATA
  • 1 SOBRE DE LLEVAT
  • 1 XORRO DE LLET
PREPARACIÓ:
  1. Abocar a un recipient de vidre el iogurt, la farina, els ous, l'oli de girasol, els dos gotets de sucre, la xocolata, el llevat i la llet.
  2. Remenar tot fins que es quede sense grums.
  3. Posar el recipient dins del forn a la temperatura de 150º durant mitja hora.
  4. Finalment, a gaudir-lo! 

mm...quina bona pinta que té!









dijous, 7 de febrer del 2013

DE QUÈ M'HE DISFRESSAT?


De fantasma
amb llençol i cadena
sense bufanda.

De floreta
amb pètals i tija
sense caputxeta.

De futbolista
amb suèter i pantaló
sense res que deslluïsca
en la meua formació.

De retolador
amb cos i punta
sense mocador.

Em disfressaré d'angelet
amb una brusa de color blanquet
però no duc ningun barret.

De rateta
amb un llacet i una faldeta
però sense ser molt presumideta.


De Catwoman
amb capa i antifaç negre
sense Superman.

De cuquet
amb colors verds i blancs
sense un coloret.


De pardal o pardalet
amb moltes fulles
i sense piquet.


De jugador
amb calces i camiseta
sense el baló d'or

De xiqueta
amb gorra i coleta
sense capeta.

De pallasso
amb sabates grans i perruca
sense ninguna bola al nas.

De forner i cuiner
amb davantal
sense res a fer.

D'abella
amb malles i sabates negres
sense ales.
Quina meravella!

De futbolista
amb calces, pantalons
sense botes de tacons
i no m'agrada ser maquinista.

De mercenari
amb armes i ratlles blanques
sense la llicència d'armes.


Dels anys cinquanta
amb falda, ballarines i pintada


De pirata
amb lloro i garfi
sense pata.


De zombi
amb benes i sang
sense bombí.


De cuinera
amb barret i davantal
sense granera.


Poema col·lectiu construït per la classe de 6éB.

REFRANYS de Sara Català

Ací us deixem alguns dels refranys que Sara Català ha buscat sobre Carnestoltes. 
Moltes gràcies companya!


Per Carnestoltes totes les bèsties van soltes

Anar de Carnaval és el que més val.

Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades.

Més tard o més matiner, Carnaval dins del febrer.

dilluns, 4 de febrer del 2013

coneixem a JOANA RASPALL


L'AUTORA
Joana Raspall 
 (Barcelona, 1913)
És escriptora i bibliotecària. Autora de tres diccionaris, cultiva sobretot el teatre infantil i la poesia.
El seu amor per la poesia i els infants la porta a escriure poemes per als més menuts, cosa que la fa una de les pioneres del gènere a casa nostra. La seva poesia infantil, clàssica i molt afí a la sensibilitat dels petits lectors, destil·la senzillesa en estat pur. 

Tot i que sempre escriu poesia, es decideix a publicar-la ben entrada la maduresa. El seu últim llibre de poemes, Arpegis, apareix el 2004.
Joana Raspall porta la vida literària sempre amb molta discreció, visita escoles i participa en la vida literària de la seva ciutat, Sant Feliu de Llobregat.
És sòcia d'honor de l'Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.


la seua poesia: 

Veig muntanyes de joguines
totes noves i volgudes:
cotxes, nines
pilotes de tots colors,
dolces bestioles peludes,
pallassos amb panderetes,
trens, cuinetes,
capses, capses amb molts jocs…
Peró si em feu dir la cosa que mes feliç en farà,
us diré: Conteu-me històries! …
Qui me les vol explicar?
Apagaríem la tele
i jo us podria escoltar!
( Joana Raspall )

dilluns, 28 de gener del 2013

Compartim lectures

Algunes vegades, llegim històries que ens agraden i volem compartir-les amb els demés. Aquest és el cas d'Alba Pastor que ha intentat resumir el llibre que s'ha llegit i que tant li ha agradat. A més a més, s'ha atrevit a fer una il·lustració del mateix. Ací teniu el seu treball.

¡CÓMO MOLO! MANOLITO GAFOTAS
escrit per Alba Pastor

Manolito i els seus amics estaven jugant en un descampat quan de sobte, un cotxe para. D'ell ix un xiquet i li diu a Manolito una llista interminable de preguntes. Després, li diu que fera un llista dels personatges que composaven el seu pròxim llibre. El xiquet va pujar al cotxe i se'n va anar. Manolito i el seu amic Paquito van fer el que els digué, el titularen "arbre genealògic". 

Al final de curs Manolito li va entregar les notes a sa mare. Ella, com que no tenia diners per anar-se'n de vacances com totes les seues amigues riques, doncs posava una excusa i aquest any tocava aquesta. Tots els seus amics se n'anaren de vacances menys ell que es quedava al barri tot avorrit. A part d'això ell, el seu avi i el seu germà, cada vesprada, se n'anaven a comprar-se un supercucurutxo per a deixar tranquil·la a la seua mare.

divendres, 25 de gener del 2013

PASTÍS DE FORMATGE, recepta d'Estefan Rada



Hui Estefan ens ha preparat una recepta amb llet i formatge per a xuclar-nos els dits, voleu saber la recepta? Doncs ací la teniu, pareu atenció!


PASTÍS DE FORMATGE


després de girar-lo


abans de girar-lo

INGREDIENTS:

  • Un got de sucre
  • un got de llet
  • quallada
  • formatge "Filadèlfia"
  • 1/2 litre de nata per a montar
  • xocolate en pols
  • galetes

El va repartir
molt bé
PREPARACIÓ:
  1.  Es mescla el sucre amb el formatge "Filadèlfia".
  2. Es posa nata dins d'un casso a bullir i la deixem que es gele.
  3. Dins d'un recipient es posa el xocolate en pols i aboquem la nata.
  4. La llet es barreja amb la quallada i es posa damunt de la nata.
  5. Posem per damunt les galetes i més xocolate en pols.
  6. Ho deixem a la nevera unes hores.
  7. Després ho posem en un plat i ...
BON PROFIT!

Estava bo, Eh!




No en va quedar ni un poquet!


diumenge, 20 de gener del 2013

PASTÍS DE XOCOLATA AMB GALLETA recepta de Clara Pascual

PASTÍS DE XOCOLATA AMB GALETES

INGREDIENTS:


  • 1/4 de cacau en pols
  • 2 ous
  • 1 terrina de mantega (recomanable "Tulipán")
  • Galetes "Petit"
  • 2 o 4 cullerades de sucre
  • llet
  • Nescafé




PREPARACIÓ:

  1. Desfer la mantega
  2. Quan la mantega està quasi gelada, posar-li els ous batuts i  en acabant, afegir-li el sucre.
  3. Afegir el cacau i barrejar-ho, al foc, fins que no queden grums. Guardar-ho per a després.
  4. Calfar la llet amb Nescafé.
  5. En una safata, posar una capa de galetes banyades en la llet.
  6. Afegir-li una cap de xocolata.
  7. Repetir els últims pasos  dues o tres vegades (segons la xocolata que hi haja).
  8. Finalment, posar una última capa de xocolata més grossa que les altres.
  9. Deixar unes hores a la nevera i... ja està preparat!

dimecres, 16 de gener del 2013

ORTOGRAFIA PAS A PAS (ÚS B-V)

Repassem l'ortografia pas a pas.


Ací us deixe la pàgina Aventura't amb l'ortografia - Nivell 3  per descarregar-vos els JCLICs. Per treballar en ells, cal que busqueu (baixant en la pàgina) aquell apartat que voleu practicar (per exemple podeu començar amb aquests)


u/v - p/b - Versió JClic - català



nv/mb- Versió JClic - català


i cliqueu sobre engega'l (applet).

Activa després la casella "acepto los riesgos y deseo ejecutar esta aplicación" i prem el botó "ejecutar" per a poder treballar al teu ordinador.
ànim i avant!

dilluns, 14 de gener del 2013

coneixem a VICENT ANDRÉS ESTELLÉS



L’AUTOR

Vicent Andrés Estellés 

(Burjassot, l'Horta, 1924 - València, 1993).


Poeta i periodista.


Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, és també recordat com el poeta més gran que ha donat el País Valencià, del segle XV fins a l'actualitat, és a dir, des de l´època d'Ausiàs March i Roís de Corella. 

Dels seus llibres de poesia, destaca el segon volum de l'Obra Completa, Les pedres de l'àmfora, que va rebre els premis Lletra d'Or (1974) i Crítica Serra d'Or (1975).

Són remarcables també dos poemaris que descriuen el País Valencià: Llibre de meravelles i Mural del País Valencià. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978) i el Premi de les Lletres Valencianes (1984). Diversos cantants han musicat poemes seus. D'entre ells, sobresurt Ovidi Montllor amb Coral romput. 

Fou soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. 



CALAIX DE POEMES



 Assumiràs la veu d’un poble 
(Vicent Andrés Estellés)
ASSUMIRÀS la veu d'un poble,  
i serà la veu del teu poble,  
i seràs, per a sempre, poble,  
i patiràs, i esperaràs,  
i aniràs sempre entre la pols,  
et seguirà una polseguera.  

I tindràs fam i tindràs set,  
no podràs escriure els poemes  
i callaràs tota la nit  
mentre dormen les teues gents,  
i tu sols estaràs despert,  
i tu estaràs despert per tots.  
No t'han parit per a dormir:  
et pariren per a vetlar  
en la llarga nit del teu poble.  
Tu seràs la paraula viva,  
la paraula viva i amarga.  
Ja no existiran les paraules,  
sinó l'home assumint la pena  
del seu poble, i és un silenci.  
Deixaràs de comptar les síl.labes,  
de fer-te el nus de la corbata:  
seràs un poble, caminant  
entre una amarga polseguera,  
vida amunt i nacions amunt,  
una enaltida condició.  
No tot serà, però, silenci.  
Car diràs la paraula justa,  
la diràs en el moment just.  
No diràs la teua paraula  
amb voluntat d'antologia,  
car la diràs honestament,  
iradament, sense pensar  
en ninguna posteritat,  
com no siga la del teu poble.  
Potser et maten o potser  
se'n riguen, potser et delaten;  
tot això són banalitats.  
Allò que val és la consciència  
de no ser res si no s'és poble.  
I tu, greument, has escollit.  
Després del teu silenci estricte,  
camines decididament. 


dimarts, 8 de gener del 2013

TRANSFORMANT POEMES...


Un dia d'estiu estava a la plaça del meu poble esperant a que vingueren les meues amigues. Com feia molta calor, vaig seure a l'ombra de 'únic arbre que quedava a la plaça. Passava el temps i no venia ningú. Estava a punt d'anar-me'n quan, de sobte, vaig sentir una veu estranya que em cridava. Vaig alçar el cap i em vaig adonar que era l'arbre qui em cridava. em va contar que fa molt de temps, a aquella plaça, hi havia un arbre vell que tothom colia tallar. També em digué que estava molt trist ja que sabia que era el darrer, però, en la primavera, oblidava un poc la pena i obria el somriure verd que en estiu era una rialla. Va acabar dient-me que el dia que el tallaren plovia, però que ja ningú ha vist ploure més.
Quan van arribar les meues amigues, els ho vaig contar tot, però elles pensaven que ho havia somniat. Uns dies després, quan ja quasi s'acabava l'estiu, estava a l'ombra d'aquell arbre quan de sobte va menejar una branca i la va clavar dins d'un xicotet forat que tenia al tronc. Quan la va traure, tenia enganxat un paper engroguit que tenia escrita una poesia. Es titulava "L'arbre vell" i estava escrita per Marc Granell.

Clara Pascual