Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pensament. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pensament. Mostrar tots els missatges

divendres, 18 de gener del 2013

MI VERGÜENZA text de Laura Marín



MI VERGÜENZA

Hola, os voy a contar mi historia.
Comenzó un martes en el colegio. Yo soy muy, muy vergonzosa. En el patio, siempre me siento en un banquito yo sola. Soy tan vergonzosa que ni me atrevo a hablar con mis compañeras. Ah, perdón, no me he presentado. Me llamo Lucía, soy rubia, ojos azules y no muy alta. Bueno, a lo que vamos. Salí del colegio y fui a dar una vuelta por el bosque hasta que...¡Zas! Pisé un collar de color rosa que tenía el signo de la paz. Era muy bonito y me lo puse. Cuando lo hice, sentí como si mi vergüenza desapareciera. Fue una sensación maravillosa. Al día siguiente, nada más ver a mis compañeras, me puse a hablar con ellas. ¡La vergüenza había desaparecido! No lo entendía, en el patio también me fui con mis compañeras. Por la noche, estaba acostada en mi cama pensando lo que me había sucedido cuando de repente...¡Bingo! ¡Ya sabía lo que había pasado!  ¡El collar era mágico! Era el collar de la vergüenza y me la quitó. 
Al día siguiente, yo no paraba de pensar: "¿me lo quito?...No, no, mejor me lo dejo ahí...¡No sé qué hacer!...Si me lo quito puede que me rechacen pero si no me lo quito, no soy yo misma. Bueno, tengo que tener valor..." Me lo quité, saqué el valor suficiente y fui hacia ellas. Pasé todo el patio con ellas. ¡Fue fantástico!
Ah, y un consejo: nunca tengáis vergüenza, de ella no se saca nada, os lo digo yo que antes era la persona más vergonzosa del mundo.
Laura Marín

POEMA de Hannane Makrani



POEMA

No me dejes quererte.
¿Cómo quieres que te quiera?
Cada vez que me acerco a ti
tú haces como que pasas de mí.
Ójala sintonizaras conmigo
y fueras siempre para mí.

Hannane Makrani

dimarts, 15 de gener del 2013

DIMARTS

Hola, com ja sabeu, som els xiquets i les xiquetes de la classe dels Dodobots de 6é A i ens agrada molt fer projectes amb els temes. Aquest trimestre hem pensat d'estudiar els experiments. Ens ha paregut un tema molt interessant i hem pensat de fer grups i, en cada grup, fer tres o quatre experiments. Per a no crear problemes, Carme va ser la que va fer els grups. Cada dia tenim programades unes coses per avançar el projecte. Per exemple, demà dimecres toca començar el projecte (el powerpoint), el dijous toca començar l'experiment i per últim el divendres toca presentar-lo. Jo crec que està molt bé fer alguns experiments perquè aprenem i ens ho passem molt bé.
Maria Sellés Llopis

diumenge, 13 de gener del 2013

SI VOLS, POTS!

Acabem de començar el segon trimestre del curs i, de segur, que comença a complicar-se:

  • Tindrem més deures. 
  • Haurem de treballar més i millor a classe... i també a casa. 
  • Serà necessari practicar la memòria...
  • ...i també desenvolupar la imaginació.
Però no et preocupes, ocupa't  i RECORDA... 


divendres, 11 de gener del 2013

DIVENDRES



Hui divendres Esther ens ha presentat un flam que estava  boníssim i encara em quede curta. En mates hem continuat en el tema nou, una mica de lio no vaig a dir-vos que no hem tingut. Ah! i també hem començat a planificar el tema nou de medi que no sé si ja sabeu quin és... Un poquet de poesia també hem tingut. Hem recitat de memòria el poema "L'arbre vell" de Marc Granell. Qui l'ha recitat ho ha fet molt bé!

PD: qui la vulga aprendre, crec que la teniu per ací...
Alba Pastor i Clara Pascual

dimecres, 9 de gener del 2013

DIMARTS



Hui en religió, hem anat a veure betlems. Ens ho hem passat molt bé però tan sols n'hem vist un. Mentrestant, en alternativa, han baixat a l'aula de música a veure una pel·lícula en blanc i negre. 
En castellà Lidia ens ha dit de fer un diari fins al divendres.




il·lustrat per Anna Himself
Aquest dia no ha tingut res d'emocionant però hem estat treballant la poesia "L'arbre vell" de Marc Granell. Acabem aquest text així:
"Quan el tallaren plovia.
Ja no he vist ploure mai més"
Marta i Zaira

divendres, 21 de desembre del 2012

REIS PER UN DIA

Si vols veure més fotos, clica ací.
Hui hem participat en un projecte que ha servit per a fer feliç a un grapat de xiquets i xiquetes de la nostra escola: hem acompanyat a ses majestats els Reis Mags d'Orient al Bosco I amb bona música i els hem ajudat a portar els regals als més menuts. Ha sigut una experiència molt gratificant i divertida. Ens ha encantat veure les cares que posaven tots i totes quan ens han vist arribar amb eixe munt de paquets enormes...

Com diuen Lidia i Carme, quan algú dóna alguna cosa, sempre rep més a canvi, així que, al final de la festa, ens han sorprés a nosaltres amb uns regals: uns jocs de taula (que ja ens feien falta perquè els tenim un poc trencats) i els quaderns nous per al segon Trimestre que hem rebut amb molta alegria perquè ja quasi no ens quedaven fulles per a poder continuar treballant. 
Hui hem aprés com d'important és veure feliç a qui tens al costat per a estar tu més content.
Gràcies Reis Mags per haver confiat en nosaltres!

dimarts, 18 de desembre del 2012

EL MEU SOMNI, text d'Alba Pastor



Estàvem Maria, Mónica i jo en la FPA, vam entrar dins i vam vore una porteta misteriosa. Vam entrar i mentre estàvem baixant jo anava dient:
-       Este és el passadís de Maria i meu.
Vam passar per una altra porteta i de sobte,  un munt de cases ens rodejaven. Anàvem caminant i algú que estava dins de les cases cantava:
-       Som els Gubbis, eixiu de la nostra ciutat.
Totes ens vam amagar en un racó entre el munt de cases. I de sobte... fou com si Mónica i Maria estigueren hipnotitzades perquè van entrar en una casa desconeguda, una darrere l'altra. Al costat, va aparèixer un personatge amb la cara pintada i estava dient que no amb el cap. Vaig anar a per les meves amigues però estaven tancades, així que vaig decidir anar jo sola a la casa.  Mentre anava, pensava:
-       “Aquesta casa té un tronc a dalt de la porta”.

Quan ja estava cansada de caminar, em vaig parar i vaig veure una façana de color crema amb una porta de ferro negre i un tronc a dalt, així que vaig entrar. En un instant el somni es va parar, però de seguida continuà.
Dins de la casa hi havien gubbis fent escultures de fusta. Va eixir per les notícies que un gubbi volia apoderar-se de la ciutat, però jo no li doní importància i me n'aní a veure què feien aquests éssers. Vaig sentir parlar  dos gubbis i em vaig apropar a veure.
Estaven parlant d’algú i com qualsevol vaig posar l'orella i vaig escoltar què deien:
-       Tu eres el malvat.
I l'altre li contestà:
-       Sí, sóc jo.
I com si fos un llamp va desaparèixer, i ací es va acabar el somni. Però el més misteriós va ser que, després, m'encontrí en un escenari tot blanc i vaig fer un gest com si agafara una cosa de terra. De sobte va eixir Maria disparada però Mónica es va quedar atrapada en el somni.
                                                                                      ALBA PASTOR

dijous, 6 de desembre del 2012

QUINA MARTELLADA text de Maria Sellés



Açò que vos vaig a contar va passar quan tenia tres anys, va passar a classe. La mestra Cristina ens volia fer una foto i en ella apareixíem: Esther, Sara, Marta, Estela i jo. El cas és que, quan va acabar de fer la foto, Marta em va dir:
-      Maria, hola!

I quan em vaig girar... QUINA MARTELLADA! Marta duia un martell de plàstic en les mans i em va pegar en el martell al cap. El martell va acabar partint-se per la meitat!

Maria Sellés

dimecres, 28 de novembre del 2012

ON ESTIC? text de Clara Pascual





 ON ESTIC?

De sobte em vaig adormir...

Quan em vaig despertar estava a un bosc que tenia tots els tipus de verd coneguts i per conèixer. Aleshores vaig sentir una veuarra ronca, pareixia que contava un acudit. De sobte vaig començar a sentir veus, quasi idèntiques a l'anterior, que reien i reien sense parar. Estava molt (però molt) esglaiada, pensava que anaven a aparèixer un miler d'ogres gegantins que em voldrien menjar, però en comptes d'allò, van aparèixer uns quants centenars de donyets minúsculs. Encara que els donyets eren força simpàtics, jo notava dins de mi que alguna cosa no anava bé. Vaig estar uns dies dins d'aquell bosc preciós, i el dia que feia quatre vam decidir fer una excursió. Anàrem a un penya-segat que hi havia prop d’on habitaven els donyets (ara entenc el perquè d'aquell soroll d'aigua que es sentia a les nits).

Clara Pascual 6éA

dimarts, 6 de novembre del 2012

"Després de visitar l'exposició, pense que es poden fer moltes coses amb el reciclatge i que hi ha persones que tenen molta imaginació"
David Torrecillas

dilluns, 5 de novembre del 2012



"Hui hem baixat a l'aula de música a fer un taller de Cant Coral amb Manel. M'ha agradat molt i ens ho hem passat bé."

Odette Navarro

dimarts, 16 d’octubre del 2012

BENVINGUT MIMOUN

A la classe de sisé A acaba d'arribar un xiquet nou, li diuen Mimoun i ve de Marroc. Santi s'ocuparà d'explicar-li tot el que necessite saber i entre tots l'ajudarem a conéixer la nostra manera de fer les coses. Esperem que li agrade treballar amb nosaltres. 
Benvingut Mimoun!

dijous, 20 de setembre del 2012

COMENCEM DE NOU

Hola a tots i totes,
després de tot aquest temps de vacances, tornem amb noves idees per al nostre espai a la xarxa. Aquest curs serem els xiquets i xiquetes qui dissenyen tot el que volem que aparega al nostre Blog i ja tenim algunes novetats. Escriurem articles d'allò que passa per les classes, penjarem fotos divertides i donarem a conéixer a tots i totes els nostres treballs, no us sembla una passada?
Hui encetem dues seccions que esperem continuen al llarg de tot el curs, així que molt atents que comença l'aventura de sisé... 

dimarts, 29 de maig del 2012



Aquest missatge tan bonic ens l'ha regalat la nostra companya Esther Cortés.
Moltes gràcies per tindre un pensament tan positiu i compartir-lo!