dissabte, 14 de maig de 2011

1 comentari:

  1. LA BRANCA D'OLIVERA

    Amb quina calma la branca d'olivera
    contempla del cel la nova pal.lidesa,
    sense una llàgrima, sense un sol prec,
    sense un senyal de desesper!
    Un dia, quan la nit
    comenci a enfosquir-li les arrels
    el gemec de l'existència de l'arbrell
    haurà passat per sempre més.
    I en aquell precís moment
    començarà a escriure's una història diferent,
    una crònica que ja no serà d'or,
    un pacte que la boira fa amb fang
    i, finalment, la malmenada soca
    fulminada caurà sobre les roques.
    I, aleshores, una relació potser poc adequada
    per uns éssers d'una mena tan daurada,
    la puresa dels quals està
    molt per damunt del terrenal amor,
    tan corromput, i encara
    el fruit madur i la branca d'olivera
    contemplaran del cel la nova pal.lidesa,
    sense una llàgrima, sense un sol prec,
    sense un senyal de desesper.
    Oh coratge!
    Per què no vas voler triar
    en aquest món més habitatge?
    Per què només el tronc daurat,
    per què et vas oblidar
    d'aquest cor espantat?

    ResponElimina