Sabeu que el Blog el fem entre tos i totes?
Vosaltres també podeu enviar poemes, endevinalles, acudits... per compartir amb la resta de companys i companyes. Per exemple, Mateo, el DODOBOT de 5éA, ens ha enviat este poema que li ha agradat molt per si algú el vol memoritzar i donar-nos una sorpresa a classe. Moltes gràcies Mateo!
LA BRANCA D'OLIVERAAmb quina calma la branca d'olivera
contempla del cel la nova pal.lidesa,
sense una llàgrima, sense un sol prec,
sense un senyal de desesper!
Un dia, quan la nit
comenci a enfosquir-li les arrels
el gemec de l'existència de l'arbrell
haurà passat per sempre més.
I en aquell precís moment
començarà a escriure's una història diferent,
una crònica que ja no serà d'or,
un pacte que la boira fa amb fang
i, finalment, la malmenada soca
fulminada caurà sobre les roques.
I, aleshores, una relació potser poc adequada
per uns éssers d'una mena tan daurada,
la puresa dels quals està
molt per damunt del terrenal amor,
tan corromput, i encara
el fruit madur i la branca d'olivera
contemplaran del cel la nova pal.lidesa,
sense una llàgrima, sense un sol prec,
sense un senyal de desesper.
Oh coratge!
Per què no vas voler triar
en aquest món més habitatge?
Per què només el tronc daurat,
per què et vas oblidar
d'aquest cor espantat?
de Tennessee Williams
Poema de la pel.lícula "La nit de la iguana".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada