DIVENDRES





Hui divendres Esther ens ha presentat un flam que estava  boníssim i encara em quede curta. En mates hem continuat en el tema nou, una mica de lio no vaig a dir-vos que no hem tingut. Ah! i també hem començat a planificar el tema nou de medi que no sé si ja sabeu quin és... Un poquet de poesia també hem tingut. Hem recitat de memòria el poema "L'arbre vell" de Marc Granell. Qui l'ha recitat ho ha fet molt bé!

PD: qui la vulga aprendre, crec que la teniu per ací...

Alba Pastor i Clara Pascual

DIMARTS

Hui en religió, hem anat a veure betlems. Ens ho hem passat molt bé però tan sols n'hem vist un. Mentrestant, en alternativa, han baixat a l'aula de música a veure una pel·lícula en blanc i negre. 
En castellà Lidia ens ha dit de fer un diari fins al divendres.

il·lustrat per Anna Himself

Aquest dia no ha tingut res d'emocionant però hem estat treballant la poesia "L'arbre vell" de Marc Granell. Acabem aquest text així:
"Quan el tallaren plovia.
Ja no he vist ploure mai més"

Marta i Zaira

TRANSFORMANT POEMES...

Un dia d'estiu estava a la plaça del meu poble esperant a que vingueren les meues amigues. Com feia molta calor, vaig seure a l'ombra de 'únic arbre que quedava a la plaça. Passava el temps i no venia ningú. Estava a punt d'anar-me'n quan, de sobte, vaig sentir una veu estranya que em cridava. Vaig alçar el cap i em vaig adonar que era l'arbre qui em cridava. em va contar que fa molt de temps, a aquella plaça, hi havia un arbre vell que tothom colia tallar. També em digué que estava molt trist ja que sabia que era el darrer, però, en la primavera, oblidava un poc la pena i obria el somriure verd que en estiu era una rialla. Va acabar dient-me que el dia que el tallaren plovia, però que ja ningú ha vist ploure més.

Quan van arribar les meues amigues, els ho vaig contar tot, però elles pensaven que ho havia somniat. Uns dies després, quan ja quasi s'acabava l'estiu, estava a l'ombra d'aquell arbre quan de sobte va menejar una branca i la va clavar dins d'un xicotet forat que tenia al tronc. Quan la va traure, tenia enganxat un paper engroguit que tenia escrita una poesia. Es titulava "L'arbre vell" i estava escrita per Marc Granell.

Clara Pascual

CALAIX DE POEMES

L'arbre vell

 Marc Granell

En la ciutat hi ha una plaça

i en la plaça un arbre vell.

En l'arbre hi ha la tristesa

de saber que és el darrer.

*

Abans n'hi havia molts altres,

ara tan sols queda ell

com un record que s'apaga

entre el ferro i el ciment.

*

Diuen que volen tallar-lo,

que molesta, que el seu verd

trenca l'estètica pura

dels edificis que té

voltant-lo, voltors altíssims

a punt de menjar-se el cel.

Que al lloc que ocupa podrien

aparcar vint cotxes més.

Que és la casa on s'arreceren

centenars de bruts ocells

que ningú recordaria

si no fos perquè viu ell...

*

En la ciutat (algú conta)

hi havia fa molt de temps

un arbre gran i molt trist

que se sabia el darrer.

*

I plorava fulles grogues

en la tardor, i a l'hivern

es despullava i cantava

estranyes cançons al vent.

*

Quan venia primavera

despertava les arrels,

oblidava un poc la pena

i obria el somriure verd

que en estiu era rialla

que et feia sentir-te bé

quan, fugint del sol, entraves

en el cercle tou i fresc

del seu regne que assetjaven

cotxes, finques, fum, diners.

Quan el tallaren plovia.

Ja no he vist ploure mai més.

REIS PER UN DIA

Si vols veure més fotos, clica ací.

Hui hem participat en un projecte que ha servit per a fer feliç a un grapat de xiquets i xiquetes de la nostra escola: hem acompanyat a ses majestats els Reis Mags d'Orient al Bosco I amb bona música i els hem ajudat a portar els regals als més menuts. Ha sigut una experiència molt gratificant i divertida. Ens ha encantat veure les cares que posaven tots i totes quan ens han vist arribar amb eixe munt de paquets enormes...

Com diuen Lidia i Carme, quan algú dóna alguna cosa, sempre rep més a canvi, així que, al final de la festa, ens han sorprés a nosaltres amb uns regals: uns jocs de taula (que ja ens feien falta perquè els tenim un poc trencats) i els quaderns nous per al segon Trimestre que hem rebut amb molta alegria perquè ja quasi no ens quedaven fulles per a poder continuar treballant. 

Hui hem aprés com d'important és veure feliç a qui tens al costat per a estar tu més content.

Gràcies Reis Mags per haver confiat en nosaltres!

AMIC INVISIBLE

Per fi ha arribat el dia. Hui hem sabut qui era el nostre amic invisible! 

clica per veure més fotos de 6é B

Al llar de la setmana ha estat sorprenent-nos i hui hem pogut donar-li les gràcies de debò per les seues atencions. De bon matí, tot era un misteri. La classe estava tancada i les mestres anaven rebent els regals i posant-los als peus dels arbres de la classe. Quan hem entrat, hem descobert que hi havia molts embolcalls originals i, al llarg de tot el matí, no podíem apartar els ulls dels paquets buscant el nostre nom. 

si vols veure més fotos de 6é A, clica

Després del pati ha arribat l'hora de la veritat i hem començat a descobrir l'enigma. Han hagut regals molt originals i altres no tant, però tots s'han fet amb molta il·lusió i estima. També ha hagut alguna absència i, per això, hi ha qui s'ha quedat sense el regal que li tocava però... tampoc passa res, aquesta circumstància podia haver-li passat a qualsevol!

Gràcies a tots i totes per haver fet màgiques totes aquestes setmanes. 

Bon Nadal!

EL MEU SOMNI, text d'Alba Pastor

Estàvem Maria, Mónica i jo en la FPA, vam entrar dins i vam vore una porteta misteriosa. Vam entrar i mentre estàvem baixant jo anava dient:

-       Este és el passadís de Maria i meu.

Vam passar per una altra porteta i de sobte,  un munt de cases ens rodejaven. Anàvem caminant i algú que estava dins de les cases cantava:

-       Som els Gubbis, eixiu de la nostra ciutat.

Totes ens vam amagar en un racó entre el munt de cases. I de sobte... fou com si Mónica i Maria estigueren hipnotitzades perquè van entrar en una casa desconeguda, una darrere l'altra. Al costat, va aparèixer un personatge amb la cara pintada i estava dient que no amb el cap. Vaig anar a per les meves amigues però estaven tancades, així que vaig decidir anar jo sola a la casa.  Mentre anava, pensava:

-       “Aquesta casa té un tronc a dalt de la porta”.

Quan ja estava cansada de caminar, em vaig parar i vaig veure una façana de color crema amb una porta de ferro negre i un tronc a dalt, així que vaig entrar. En un instant el somni es va parar, però de seguida continuà.

Dins de la casa hi havien gubbis fent escultures de fusta. Va eixir per les notícies que un gubbi volia apoderar-se de la ciutat, però jo no li doní importància i me n'aní a veure què feien aquests éssers. Vaig sentir parlar  dos gubbis i em vaig apropar a veure.

Estaven parlant d’algú i com qualsevol vaig posar l'orella i vaig escoltar què deien:

-       Tu eres el malvat.

I l'altre li contestà:

-       Sí, sóc jo.

I com si fos un llamp va desaparèixer, i ací es va acabar el somni. Però el més misteriós va ser que, després, m'encontrí en un escenari tot blanc i vaig fer un gest com si agafara una cosa de terra. De sobte va eixir Maria disparada però Mónica es va quedar atrapada en el somni.

                                                                                      ALBA PASTOR