BOSCO VERDE

Hui ens n'hem recordat de Yagmur perquè hem vist el vídeo  BOSCO VERDE, eixe poema tan bonic que es va inventar  i que parlava sobre quin planeta ens agrada. Nosaltres vam participar llegint els texts en turc i en castellà. Va ser molt divertit  i ella va tindre molta paciència en gravar-nos. 

Gràcies Reis per haver fet el muntatge i haver-nos-el portat a classe!

SI VOLEU TORNAR A VEURE'L, PODEU ANAR A L'APARTAT DE VÍDEOS

EL CASTELL

El divendres dia 20 anàrem de visita al castell. Primer passàrem per santa Bàrbara i ens explicaren qui vivia allí i per a què es va construir allí dalt. Després, pujàrem per uns camins estrets i esvarosos. Quan estàvem quasi dalt del castell, ens agafà fam i paràrem a esmorzar al costat d'una fonteta. Després, continuàrem fins arribar al castell. Per cert, feia un aire! Entràrem i veiérem totes les sales; on tenien les armes, on resaven i moltes més. Quan ho veiérem tot, se n'anàrem cap al paratge de Sant Cristòfol, allí dinàrem i després jugàrem per equips a buscar plantes. Finalment, se'n tornàrem cadascú a sa casa. 
Va ser esgotador però més divertit tampoc no va poder ser!

Maria Sellés

5é A

EL DIMONI

"El Dimoni és una personificació de l’esperit del mal (...) La tradició mostra el dimoni competint amb Déu per les ànimes. Tots dos se les volen quedar i fan denteta als humans amb recompenses diverses. (...) Responsable de malifetes nocturnes com ara trencar objectes, tirar de la roba del llit, fer sorolls i petjades, canviar les coses de lloc. (...) Però també hi ha dimonis jovenets als quals és més fàcil enganyar perquè els falta experiència en l’ofici"

Francesc Gisbert. Màgia per a un poble.

El Dimoni Lladre

Açò va passar així. Laura era una xiqueta graciosa, intel·ligent i amistosa que vivia en el Pla de la Font. Tenia un pare que es deia Lluís i era alt, fort i amable. Ells tenien un problema; que tots els dies per la nit els desapareixien coses i aleshores el pare va dir:

-Filla, açò no pot ser, cal posar una càmera en cada habitació de la casa per a veure qui ens ho lleva.

-D'acord preparem-ho.

Aquestos dos personatges ho van fer i se'n van anar a dormir. Al dia següent pel matí van veure el que hi havia gravat en la càmera. Era un dimoni que volava i robava! Al final de la gravació, van veure com es va enganxar en un clau de fusta en el menjador i van baixar corrents a buscar-lo. Allí van veure al dimoni, el van agafar i el van tancar dins d'una caixa. El pare li va dir al dimoni.

-Tu eres el que ens roba, eh?

-Sí sóc jo, solta'm!

-D'acord, et soltaré però si em dius on està el que ens has robat.

-Sí, sí està en el llavador del Pla de la Font.

Se'n van anar al llavador, ho van agafar tot i el van soltar.

Ja mai més el dimoni va robar i tots van viure tranquils.

Conte contat ja s'ha acabat.

Mateo Ibáñez

Misteri a la Mariola

Això era i no és una xiqueta d'uns deu anys, molt feinera i feliç que vivia en Cocentaina . Sempre cantava una cançó que deia així:

“Jo sóc marieta una xiqueta, molt molt xicoteta i feinereta”

A Marieta li agradava molt el blau així que sempre portava una falda, una jaqueteta i un llaç del cabell blaus que li agradava conjuntar amb la samarreta roja igual que les seues sabates.

Tot allò va passar el dia en que Marieta anava del seu poble fins l'altre que hi ha al passar la Mariola. Anava amb una motxilla verda i dins portava uns llibres especials per a la seua amiga Clara, que per cert eren els llibres que ella li havia deixat. Amb tot, va posar marxa cap la Mariola. Després d'unes hores de caminar, es va fer de nit i Marieta va veure allà lluny una cova i va decidir dormir allí. Va entrar, va encendre una foguera i de seguida es va gitar i va tancar els ulls. De sobte va sentir una veu que deia:

- No tingues por que sóc bona!

I Marieta es va alçar i espantada li va preguntar:

- Pe,però... tu qui ets?

- Sóc Lluna, una xica que va morir ací per por a l'exterior. No tinc res i sóc un esperit atrapat.

- Jo sóc Marieta, i he de fer un viatger fins casa de Clara jo a soles, vols vindre amb mi?

- ¡Sí! ¡Sí!

Així totes dues van dormir. Al matí van partir i continuaren el viatge juntes. Van arribar i Marieta va presentar Clara a la seua amiga Lluna. Gràcies a Marieta, Lluna es va alliberar i la seua pols blava, que era la seua anima va anar al cel.

Tania Colomer