dimecres, 4 d’abril del 2012

El Dimoni Lladre
Açò va passar així. Laura era una xiqueta graciosa, intel·ligent i amistosa que vivia en el Pla de la Font. Tenia un pare que es deia Lluís i era alt, fort i amable. Ells tenien un problema; que tots els dies per la nit els desapareixien coses i aleshores el pare va dir:
-Filla, açò no pot ser, cal posar una càmera en cada habitació de la casa per a veure qui ens ho lleva.
-D'acord preparem-ho.
Aquestos dos personatges ho van fer i se'n van anar a dormir. Al dia següent pel matí van veure el que hi havia gravat en la càmera. Era un dimoni que volava i robava! Al final de la gravació, van veure com es va enganxar en un clau de fusta en el menjador i van baixar corrents a buscar-lo. Allí van veure al dimoni, el van agafar i el van tancar dins d'una caixa. El pare li va dir al dimoni.
-Tu eres el que ens roba, eh?
-Sí sóc jo, solta'm!
-D'acord, et soltaré però si em dius on està el que ens has robat.
-Sí, sí està en el llavador del Pla de la Font.
Se'n van anar al llavador, ho van agafar tot i el van soltar.
Ja mai més el dimoni va robar i tots van viure tranquils.
Conte contat ja s'ha acabat.
Mateo Ibáñez

2 comentaris: