BERA I EL FANTASMA

A mi sempre m’han agradat les històries de fantasmes i totes eixes coses, així que quan Carme ens va dir que s’inventàrem una història de fantasmes enseguida em vaig inspirar, però la nit en que va sorgir aquesta història van començar a passar-me coses estranyes. Si per la nit voleu vore una llum que es mou darrere la porta de la vostra habitació, que algú toque a la vostra finestra encara que estigueu a l’últim pis o sentir alguna presència invisible, aquesta història és perfecta, però si teniu por, millor no sentir ni el principi.

Aleshores, la voleu sentir, o no?                                                                

Tot començà quan Bera tenia 6 anys. S’havia canviat de casa encara que vivia al mateix poble. Un dia, a la nova casa, Bera trobà una porta xicoteta i sense pensar-ho la va obrir. Dins hi havia un munt de camisons vells. Bera va sentir por i se n’anà a buscar el seu germà. Li va  ho contar tot però el germà no es va creure res, així que Bera li va dir que anara i que ja ho voria ell amb els seus propis ulls. Anaren on estava la porteta i la xiqueta l’obrí, però no hi havia res!

Bera finalment va oblidar aquella experiència i passaren els anys. No obstant, un dia a la nit va escoltar a una xiqueta d’uns 5 anys cantant i llavors va mirar per la finestra cap a una casa abandonada que hi havia enfront de la seua. Asseguda en una vella finestra hi havia una xiqueta de rostre pàl·lid i fosques ulleres sota els ulls, que portava un dels camisons que havia trobat ella fa uns quants anys. Bera tancà la porta i se n’anà corrent a aquella porteta quasi oblidada, la va obrir i tornaren a aparèixer aquells camisons, però...  en faltava un! Bera va començar a sentir un intens terror i des de llavors tots els dies apareixia aquella xiqueta en la finestra de la casa ruïnosa.

Un dia Bera fent-se la valenta, quan va ser de nit,  s‘acostà a aquella casa vella. Quasi tremolant va entrar i llavors va sentir en la foscor els cants de la xiqueta, no va poder suportar la por i se’n eixí corrents.

A l’endemà, més tranquil·la però intrigada va arrimar-se a la biblioteca per a investigar i llavors va descobrir que la seua casa i la que estava abandonada enfront eren diferents edificis d’un vell orfenat i que una xiqueta havia mort al caure d’una finestra. Bera tenia por però eixa mateixa nit tornà a entrar en la casa infernal. Al fosc interior passava un cosa estranya, ja no se sentia el cant de la xiqueta... Bera va buscar la finestra  on solia vorer la xiqueta per tractar de descobrir alguna cosa més. En el moment en que es va asseure en el mateix lloc va notar un impuls per darrere que va fer que Bera caiguera i per desgracia que morira.

Fou una mort misteriosa. Ningú no comprenia perquè havia caigut però des d’aleshores la gent d’eixe barri diu que totes les nits se sent el cant sinistre de la xiqueta que cantava en la finestra i ningú no vol passar per allí.

Se’n veniu amb mi?

Clara Ferrándiz

5é B