NOEMI I LA FADETA REBOLICADA

Noemí, una netejadora molt simpàtica, treballa al meu col·legi. Ella no vol ser netejadora, somnia en ser escriptora, escriu molt bé. Els seus cabells negres amb metxes rosses van  a conjunt amb un mocador morat que sempre du al cap. Sempre va amb un vestit molt simple del mateix color, amb sabatetes de tacó. Té uns ulls blaus com el mar. Neteja sempre a mitjanit perquè té l'esperança de veure un ésser fantàstic per a que complisca el seu somni.

Una nit, com de costum, Noemi se'n va anar a netejar a l'hora indicada. A l’entrar en la classe de 5é A, que era bastant gran, es va quedar sorpresa de tant desordenada com estava. Hi havia vàries taules amb capses de material al centre i dins de les capses hi havia retoladors, llapis... Ah!  i també estava la taula de la mestra, per suposat. Entrà  tota contenta i somrient i es posà a netejar. Va passar un minut, dos, i al cap d'una estona escoltà una riallada burlesca per la pissarra. Molt a poc a poc s'apropà i... Hi havia una fada rebolicant-ho tot! Era d'uns 5 centímetres, comparada amb un regle era més xicoteta. Porta-va un vestidet molt original blau amb sabatetes i una  corona a conjunt. Tenia el cabell pèl-roig i els ulls marrons com la xocolata desfeta. La pobra era molt solitària. La xicona es va quedar sorpresa i amb vergonya va preguntar:

-        Qui ets tu? D'on vens?

-        Hi, hi! Sóc la Fadeta Rebolicada i vinc del terrat de l'escola! -va contestar ella esborrant la pissarra.

-        Doncs ja que estàs ací, complix el meu somni, que és, per supost ser una gran escriptora.

-        Jo no complisc somnis, tan sols sóc re-bo-li-ca-do-ra!-va dir enfadant-se

-        Doncs no reboliques tant i ajuda un poc, que la classe costa d'ordenar, saps!-li va dir cansada.

-        Deixa de dir badocades. I ara que tinc al davant, la persona més imaginativa que he conegut, em dius com et diuen?-va dir tota presumida amb les mans a la cintura. 

-        No t'ho diré, perquè com no vas a ajudar-me.-va contestar la netejadora girant-se de cul.

-        Dis-m’ho, per favor.-va dir ella agenollant-se al davant

-        No, no i no.

-        Doncs fem un tracte, tu em dones menjar i em dius el teu nom i jo ordene amb tu i complisc el teu somni.-va dir amb cara de llesta.

-        No sé si creure’t, m’ho promets?-va preguntar poc convençuda.

-        Clar que sí!-va dir ella animada.

-        No sé, no sé...

-        T’ho promet.

-        Esta bé, tracte fet.-va dir no convençuda del tot.

-        Yupi, viva, bé!!! - va contestar la fadeta molt contenta.

Finalment es van fer amigues i les dos compliren el tracte. Ara la fada es diu Fadeta Bondadosa, i Noemí escriu el seu primer llibre “Tots són amics”. Aquest llibre tracta el tema de que tenim que fer noves amistats i ser generosos amb els amics, així ens voldran més. Cada nit es veuen, un dia a cada classe, per contar-se les seues cosetes. Una volta a la llarga fan alguna festeta i s’ho passen d'allò més bé. Noemí no diu res a ningú, és una amistat secreta i estan segures que mai es separaran, com un llibre amb els fulls. Són les millors amigues del món, i si algun dia les vegeu, uniu-se a elles, s’ho passareu molt bé. Fins la pròxima aventura amics!

Marta Jordà 

5é A