DANIEL, LAURA I EL MAGIC FOLLET MENJALLIBRET

  

Hi havia una vegada un xiquet i una xiqueta que eren germans als quals es deien Daniel i Laura. Daniel tenia 12 anys, era baixet i tenia els cabells rossos. Anava vestit amb un sueter roig i uns pantalons vaquers. Daniel tenia un problema, era molt tímid amb els desconeguts. En canvi Laura, que tenia 5 anys, li agradava molt fer amistat amb la gent. Ella era baixeta amb els ulls blaus, anava vestida amb un vestit verd de floretes vermelles.

Daniel i Laura vivien en un poble anomenat “Villaverda”, era xicotet, els carrers eren molt estrets, sols tenia un inconvenient, no hi havien quasi fàbriques ni tendes per a poder treballar.Tot va començar un dia quan els pares dels xiquets varen decidir anar-se’n del poble “villaverda” per anar-se’n al poble “el donyet amagadet” a buscar feina per al pare.

Al cap d'uns dies, quan ja s'havien mudat al poble “el donyet amagadet” i era el primer dia de classe:

-Mare, jo  no vull anar al cole, no conec a ningú i els xiquets es burlaran de mi.-va dir Daniel.

-Fill meu, no digues això, ningú es burlara de tu, el cole és per a tots.-va dir la mare de Daniel.

Per fi Daniel  va decidir anar al col.legi i va agafar de la mà a la seva germaneta Laura. Quan arribaren al col.legi Laura enseguida va fer moltes amigues. Daniel en canvi no va ser ni capaç de presentar-se, perquè quan va arribar un xiquet molt maleducat anomenat Jordi li va dir:

-Nosaltres no volem a xiquets que venen d'un altre poble, faltaria més home!

 Daniel, tot angoixat i deprimit va preferir quedar-se a l'hora del pati fent el deure, mentre que...nyam, nyam!

-Qui és? hi ha algú ahí?-va dir el xiquet tot espantat.

A continuació una veu molt fluixeta es va sentir:

-Eh... és que jo...

-Ostres! Tu qui eres?-va dir Daniel mirant cap a la taula

-Doncs jo sóc un pobre follet anomenat Menjallibret.

-I què estàs fent ací, Menjallibret? no veus que et poden descobrir?

-Ja ho sé xiquet però es que fins ara mai ningú s'havia quedat a l'hora del pati. Ah, per cert, jo m'he presentat, però i tu?-va dir el follet.

 El xiquet es va presentar i li va explicar el seu problema. Menjallibret ja que estava li va ensenyar els seus poders màgics: donar valor a qui ho necessita, fer que els xiquets no tinguen enveja,... i a part el que menjava: llibres. A continuació Menjallibret va dir:

-Daniel, necessites que t'ajude en alguna cosa?

-Doncs, si és veritat que vas a ajudar-me, podries ajudar-me en no ser tan tímid i que els demés em respecten.- va dir Daniel

-Jo no estic segur de poder-te ajudar, l’únic que et pots ajudar eres tu mateix . Simplement has de pensar  com si els demés foren algun familiar estimat com la teva germaneta Laura i si algú et diu alguna cosa que no t'agrada, explicar-li ho amb les teves pròpies paraules per a que et comprenga.

I així és com Daniel va perdre la seva timidesa i el màgic follet Menjallibret no sols va continuar alimentant-se de llibres, sinó que també continuava i continuava alimentant el cor i l'estima de tots els xiquets.

Maria Sellés

5é A