AI ! ARA COM EIXIM!!

Hola em dic maria i vaig a contar-vos el que ens va passar a mi i a Marta el divendres pel migdia.

Volíem comprar-li el regal a una amiga perquè a l’endemà era el seu aniversari.  La mare de Marta ens va dir que anàrem a pels meus diners, i com que ma mare es mestra, vam pensar que estaria al Bosco I. A continuació vam arribar al Bosco i vaig tocar al timbre. No va contestar ningú  i com les llums i la porta de ferro estaven obertes, entràrem. Després, quan ja érem dins, vam tancar la porta de ferro, i vam anar a obrir la de fusta. Sabeu que passava? que la porta de fusta estava tancada! Vam anar corrent cap a la porta de ferro, però resulta que s’havia quedat tancada. Quan jo intentava obrir la porta histèricament, vaig veure un cap, un cap sense cabells i unes mans arrugades. Marta i jo vam començar a cridar, ens vam assomar per la tanca i vam vore que era un home que ens intentava obrir. A continuació quan ja estàvem xopades del tot se’m va ocórrer que entre la porteta de ferro i la casa d'Àngels hi havia una finestra , un espai per on poder eixir . Anàrem corrents i eixírem per fi, li tocàrem a ma mare i ens va dir que estava en el Bosco II ! Ja cansades de caminar anàrem corrents a casa de la meua iaia i li demanàrem diners a mon pare. Per fì poguérem comprar-li el regal i anar a casa i dinar a gust i calentetes.

 Va ser un dia de molta rissa i al mateix temps de fred i de por.             

                                                MARIA SELLÉS