ON ESTIC?
De sobte em vaig adormir...
Quan em vaig despertar estava a un bosc que tenia tots els tipus de verd
coneguts i per conèixer. Aleshores vaig sentir una veuarra ronca, pareixia que contava un acudit. De sobte vaig
començar a sentir veus, quasi idèntiques a l'anterior, que reien i reien sense
parar. Estava molt (però molt) esglaiada, pensava que anaven a aparèixer un
miler d'ogres gegantins que em voldrien menjar, però en comptes d'allò, van
aparèixer uns quants centenars de donyets minúsculs. Encara que els donyets
eren força simpàtics, jo notava dins de mi que alguna cosa no anava bé. Vaig
estar uns dies dins d'aquell bosc preciós, i el dia que feia quatre vam decidir
fer una excursió. Anàrem a un penya-segat que hi havia prop d’on habitaven els
donyets (ara entenc el perquè d'aquell soroll d'aigua que es sentia a les
nits).
Clara Pascual 6éA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada