Raül era un xiquet que li agradava molt llegir i recitar poemes, però això sí, quan estava a soles. Ell tenia un defecte que cada vegada feia que estiguera més callat i era que tenia molta, però que molta vergonya de llegir i de parlar en veu alta.
Els seus companys, van parlar amb ell i van planejar que els recitara poemes per a no tindre tanta vergonya i Raül els va dir:
- Val, però en ma casa.
Quan ja estaven en l'habitació envoltats de llibres li van dir a Raül que començara pel que més li agradava a ell. Raül s'ho va pensar i va dir:
- Ja ho tinc!- mentre els companys l'animaven a que el recitara. I el va recitar.
- " La lluna ja està ahí, està molt prop d'ací, però quan aplegue, sols quedarà el rastre d'ella"
Quan va acabar, es van quedar tots molt il·lusionats i li van dir:
- Una altra, una altra!
I des d'aquest moment, Raül ja no va tindre més vergonya.
Carlos Quiles
6éB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada