REIS PER UN DIA

Si vols veure més fotos, clica ací.

Hui hem participat en un projecte que ha servit per a fer feliç a un grapat de xiquets i xiquetes de la nostra escola: hem acompanyat a ses majestats els Reis Mags d'Orient al Bosco I amb bona música i els hem ajudat a portar els regals als més menuts. Ha sigut una experiència molt gratificant i divertida. Ens ha encantat veure les cares que posaven tots i totes quan ens han vist arribar amb eixe munt de paquets enormes...

Com diuen Lidia i Carme, quan algú dóna alguna cosa, sempre rep més a canvi, així que, al final de la festa, ens han sorprés a nosaltres amb uns regals: uns jocs de taula (que ja ens feien falta perquè els tenim un poc trencats) i els quaderns nous per al segon Trimestre que hem rebut amb molta alegria perquè ja quasi no ens quedaven fulles per a poder continuar treballant. 

Hui hem aprés com d'important és veure feliç a qui tens al costat per a estar tu més content.

Gràcies Reis Mags per haver confiat en nosaltres!

AMIC INVISIBLE

Per fi ha arribat el dia. Hui hem sabut qui era el nostre amic invisible! 

clica per veure més fotos de 6é B

Al llar de la setmana ha estat sorprenent-nos i hui hem pogut donar-li les gràcies de debò per les seues atencions. De bon matí, tot era un misteri. La classe estava tancada i les mestres anaven rebent els regals i posant-los als peus dels arbres de la classe. Quan hem entrat, hem descobert que hi havia molts embolcalls originals i, al llarg de tot el matí, no podíem apartar els ulls dels paquets buscant el nostre nom. 

si vols veure més fotos de 6é A, clica

Després del pati ha arribat l'hora de la veritat i hem començat a descobrir l'enigma. Han hagut regals molt originals i altres no tant, però tots s'han fet amb molta il·lusió i estima. També ha hagut alguna absència i, per això, hi ha qui s'ha quedat sense el regal que li tocava però... tampoc passa res, aquesta circumstància podia haver-li passat a qualsevol!

Gràcies a tots i totes per haver fet màgiques totes aquestes setmanes. 

Bon Nadal!

EL MEU SOMNI, text d'Alba Pastor

Estàvem Maria, Mónica i jo en la FPA, vam entrar dins i vam vore una porteta misteriosa. Vam entrar i mentre estàvem baixant jo anava dient:

-       Este és el passadís de Maria i meu.

Vam passar per una altra porteta i de sobte,  un munt de cases ens rodejaven. Anàvem caminant i algú que estava dins de les cases cantava:

-       Som els Gubbis, eixiu de la nostra ciutat.

Totes ens vam amagar en un racó entre el munt de cases. I de sobte... fou com si Mónica i Maria estigueren hipnotitzades perquè van entrar en una casa desconeguda, una darrere l'altra. Al costat, va aparèixer un personatge amb la cara pintada i estava dient que no amb el cap. Vaig anar a per les meves amigues però estaven tancades, així que vaig decidir anar jo sola a la casa.  Mentre anava, pensava:

-       “Aquesta casa té un tronc a dalt de la porta”.

Quan ja estava cansada de caminar, em vaig parar i vaig veure una façana de color crema amb una porta de ferro negre i un tronc a dalt, així que vaig entrar. En un instant el somni es va parar, però de seguida continuà.

Dins de la casa hi havien gubbis fent escultures de fusta. Va eixir per les notícies que un gubbi volia apoderar-se de la ciutat, però jo no li doní importància i me n'aní a veure què feien aquests éssers. Vaig sentir parlar  dos gubbis i em vaig apropar a veure.

Estaven parlant d’algú i com qualsevol vaig posar l'orella i vaig escoltar què deien:

-       Tu eres el malvat.

I l'altre li contestà:

-       Sí, sóc jo.

I com si fos un llamp va desaparèixer, i ací es va acabar el somni. Però el més misteriós va ser que, després, m'encontrí en un escenari tot blanc i vaig fer un gest com si agafara una cosa de terra. De sobte va eixir Maria disparada però Mónica es va quedar atrapada en el somni.

                                                                                      ALBA PASTOR

EL TE i el BAGHRIR de Mimun Irdi

 Per fer el TE: 

Ingredients:

• Un grapat de té verd
• 2 o 3 branquetes de hierbabuena
• Un pessic de sucre

Preparació:

1. Escalfes l'aigua en un casso
2. Poses a la tetera el te verd i li aboques una miqueta d'aigua calenta. En acabant tires l'aigua tenint cura de que no caiga el te.
3. Emplenes la tetera amb l'aigua calenta i aboques el sucre i la hierbabuena. La poses a calfar  de nou al foc i, quan comença a bullir, la treus del foc i ja està preparat per a beure.

 Per fer el "BAGHRIR" 


Ingredients:

• 500 gr de farina de blat
• Un pessic de llevat
• Un pessic de sal

Preparació:

1. Escalfes aigua en una cassola.
2. En un bol, aboques la farina, el llevat, la sal i ho barreges tot amb un poc de l'aigua calenta ( ves amb cura de no cremar-te). Ho deixes tapat amb un drap 30 minuts.
3. Agafes un pessic de la pasta i, en una paella, ho torres`i ja està lles per a menjar! 

consell: pots posar-li per damunt mel, oli...

ELECCIONS A CONSELL ESCOLAR

Ja fa unes setmanes que ens trobem els corredors plens de cartells i missatges animant a votar a un o altre company la qual cosa ens feia saber que les eleccions a Consell Escolar del Bosco estaven a prop. 

Com tots i totes sabeu, només poden participar-hi xiquets i xiquetes de 5é i 6é, per això ahir vam rebre la visita dels candidats i candidates on ens explicaven quines eren les seues propostes per millorar el cole. Hui han sigut les votacions i de veritat que ha sigut un moment molt emocionant perquè hem tingut l'oportunitat d'expressar la nostra opinió mitjançant el vot. 

Al final del matí ja teníem les dues guanyadores, dues xiquetes que han estat escollides d'entre tots i totes els/les participants. Estes són Marta Jordà de sisè i ...
com li diuen a la companya de cinqué?
Com veieu, ací teniu un enigma a resoldre... Animeu-vos i a veure qui el resol primer.
Enhorabona a les dues i també a tots els/les qui heu participat.

TRES BONYS QUEEN REALITAT EN FAN UN escrit per Clara Pascual

TRES BONYS QUE EN REALITAT EN FAN UN

        Jo era molt xicoteta, tindria uns dos anyets quan...

        Estàvem passant les vacances al poble d’Anna. Havíem anat a un parc i jo m’estava tirant per un tobogan, però m’estava tirant de cap, i com pesava poquet vaig eixir disparada i vaig xocar amb l’enorme arrel d’un arbre. Poc després estava jo plorant i el meu front sagnant.

        Uns dies després ja se m’havia curat la ferida quan... Estava saltant al meu llit, i vaig caure, però no vaig posar les mans per a no fer-me tant de mal, vaig posar el cap. I el bony que quasi se m’havia llevat es va fer el doble de gran.

        I quan encara no se m’havia curat el bony del tot...  Un dia baixant de l’ascensor del meu pis anava corrent cap a ma casa i no sé com m’ho vaig fer que vaig xocar contra la porta, just on m’havia pegat les altres dues vegades.

        Des d’aquell dia tinc un bony al cap per a sempre.

Clara Pascual

QUINA MARTELLADA text de Maria Sellés

Açò que vos vaig a contar va passar quan tenia tres anys, va passar a classe. La mestra Cristina ens volia fer una foto i en ella apareixíem: Esther, Sara, Marta, Estela i jo. El cas és que, quan va acabar de fer la foto, Marta em va dir:

-      Maria, hola!

I quan em vaig girar... QUINA MARTELLADA! Marta duia un martell de plàstic en les mans i em va pegar en el martell al cap. El martell va acabar partint-se per la meitat!

Maria Sellés

UNA AVENTURA INIMAGINABLE text de Clara Pascual

UNA AVENTURA INIMAGINABLE

il·lustració d'Alice Mason

Estàvem un dia d'hivern Ainhoa, Betània i jo a Gaianes. Mentre jugàvem ens va parèixer sentir un soroll prop d'un bancal, ens vam apropar i vàrem veure un centelleig. El vàrem seguir fins que vam topar amb un arbre enorme. De sobte ens vam fer diminutes i vam notar que hi havia un forat pel que podíem cabre. Entràrem i vam veure que el centelleig que havíem vist abans i molts altres en realitat eren fades. Anaven d'un costat a altre nervioses i espantades. Vàrem veure que a una part hi havien cinc o sis fadetes especialment esglaiades i anàrem a preguntar:

- Què passa?- Va preguntar Ainhoa.

La fada més menuda es va posar a plorar.

-Els donyets ens volen envair!- va dir altra fada.

-I per què?- va dubtar Betània.

-Ningú ho sap! L’únic que sabem és que han segrestat a la reina!

La fada menuda va plorar encara més fort, i tots els demés es van girar cap a nosaltres.

-Infiltrades!- va dir un.

-Volen portar-nos més problemes!- va dir altre.

-Que les tanquen a algun lloc! -va dir un tercer.

En un moment ja estàvem dins d'una mena de calabós. De sobte ens vàrem fixar en que una rajola estava un poc cap a fora. La vam treure i vam veure que hi havia altre calabós. Començàrem a llevar rajols fins obrir-ho el suficient per poder passar i vàrem veure una fada amb un enorme barret de color verd i un vestit de color groc.

Il·lustració d'Ewa Ludwiczak

-Moltes gràcies per haver-me salvat -va dir- jo sóc la reina de les fades.

Sense dir res més, va menejar les mans i la porta del es va obrir silenciosament.

Fora d'allí ens trobàrem amb els donyets. La reina va pronunciar un encantament en un idioma que ningú coneixia i tots els donyets s'esfumaren a l'instant.

Després de que les fades ens donaren les gràcies es vam acomiadar i eixírem d'aquell meravellós arbre. Després de tornar al nostre tamany habitual ens n’anàrem a l'escola a contar-los als amics el que ens havia passat, però quan tornàrem davant d'aquell arbre ni ens vam fer diminuts, ni vam veure centellejos ni ninguna altra cosa per l'estil.

 FI

Clara Pascual 6éA

la COCA de MARTA JORDÀ

El divendres passat  Marta va vindre a classe tota devanida amb una coca en tomata que volia compartir amb nosaltres. En acabar l'assemblea, va explicar els ingredients, com ho havia fet amb l'ajuda de sa mare i , evidentment, la vam tastar. 

Estava "re-que-te-bona"!!! 

Moltes gràcies Marta per compartir la recepta! 
Provarem de fer-la a casa, a veure com ens eix!

EL GAT D'ESTHER