TRES BONYS QUE EN
REALITAT EN FAN UN
Jo era molt xicoteta, tindria uns dos anyets quan...
Estàvem passant les vacances al poble
d’Anna. Havíem anat a un parc i jo m’estava tirant per un tobogan, però
m’estava tirant de cap, i com pesava poquet vaig eixir disparada i vaig xocar
amb l’enorme arrel d’un arbre. Poc després estava jo plorant i el meu front
sagnant.
Uns dies després ja se m’havia curat la
ferida quan... Estava saltant al meu llit, i vaig caure, però no vaig posar les
mans per a no fer-me tant de mal, vaig posar el cap. I el bony que quasi se
m’havia llevat es va fer el doble de gran.
I quan encara no se m’havia curat el
bony del tot... Un dia baixant de
l’ascensor del meu pis anava corrent cap a ma casa i no sé com m’ho vaig fer
que vaig xocar contra la porta, just on m’havia pegat les altres dues vegades.
Des d’aquell dia tinc un bony al cap per a sempre.
Clara Pascual
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada