dimarts, 18 de desembre de 2012

EL MEU SOMNI, text d'Alba Pastor



Estàvem Maria, Mónica i jo en la FPA, vam entrar dins i vam vore una porteta misteriosa. Vam entrar i mentre estàvem baixant jo anava dient:
-       Este és el passadís de Maria i meu.
Vam passar per una altra porteta i de sobte,  un munt de cases ens rodejaven. Anàvem caminant i algú que estava dins de les cases cantava:
-       Som els Gubbis, eixiu de la nostra ciutat.
Totes ens vam amagar en un racó entre el munt de cases. I de sobte... fou com si Mónica i Maria estigueren hipnotitzades perquè van entrar en una casa desconeguda, una darrere l'altra. Al costat, va aparèixer un personatge amb la cara pintada i estava dient que no amb el cap. Vaig anar a per les meves amigues però estaven tancades, així que vaig decidir anar jo sola a la casa.  Mentre anava, pensava:
-       “Aquesta casa té un tronc a dalt de la porta”.

Quan ja estava cansada de caminar, em vaig parar i vaig veure una façana de color crema amb una porta de ferro negre i un tronc a dalt, així que vaig entrar. En un instant el somni es va parar, però de seguida continuà.
Dins de la casa hi havien gubbis fent escultures de fusta. Va eixir per les notícies que un gubbi volia apoderar-se de la ciutat, però jo no li doní importància i me n'aní a veure què feien aquests éssers. Vaig sentir parlar  dos gubbis i em vaig apropar a veure.
Estaven parlant d’algú i com qualsevol vaig posar l'orella i vaig escoltar què deien:
-       Tu eres el malvat.
I l'altre li contestà:
-       Sí, sóc jo.
I com si fos un llamp va desaparèixer, i ací es va acabar el somni. Però el més misteriós va ser que, després, m'encontrí en un escenari tot blanc i vaig fer un gest com si agafara una cosa de terra. De sobte va eixir Maria disparada però Mónica es va quedar atrapada en el somni.
                                                                                      ALBA PASTOR

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada