Estàvem
Maria, Mónica i jo en la FPA, vam entrar dins i vam vore una porteta
misteriosa. Vam entrar i mentre estàvem baixant jo anava dient:
-
Este és el passadís de Maria i meu.
Vam
passar per una altra porteta i de sobte,
un munt de cases ens rodejaven. Anàvem caminant i algú que estava dins
de les cases cantava:
-
Som els Gubbis, eixiu de la nostra ciutat.
Totes
ens vam amagar en un racó entre el munt de cases. I de sobte... fou com si
Mónica i Maria estigueren hipnotitzades perquè van entrar en una casa
desconeguda, una darrere l'altra. Al costat, va aparèixer un personatge amb la
cara pintada i estava dient que no amb el cap. Vaig anar a per les meves
amigues però estaven tancades, així que vaig decidir anar jo sola a la
casa. Mentre anava, pensava:
-
“Aquesta casa té un tronc a dalt de la porta”.
Quan
ja estava cansada de caminar, em vaig parar i vaig veure una façana de color
crema amb una porta de ferro negre i un tronc a dalt, així que vaig entrar. En
un instant el somni es va parar, però de seguida continuà.
Dins
de la casa hi havien gubbis fent escultures de fusta. Va eixir per les notícies
que un gubbi volia apoderar-se de la ciutat, però jo no li doní importància i
me n'aní a veure què feien aquests éssers. Vaig sentir parlar dos gubbis i em vaig apropar a veure.
Estaven
parlant d’algú i com qualsevol vaig posar l'orella i vaig escoltar què deien:
-
Tu eres el malvat.
I
l'altre li contestà:
-
Sí, sóc jo.
I
com si fos un llamp va desaparèixer, i ací es va acabar el somni. Però el més
misteriós va ser que, després, m'encontrí en un escenari tot blanc i vaig fer
un gest com si agafara una cosa de terra. De sobte va eixir Maria disparada però
Mónica es va quedar atrapada en el somni.
ALBA PASTOR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada