UNA AVENTURA INIMAGINABLE
 |
| il·lustració d'Alice Mason |
- Què
passa?- Va preguntar Ainhoa.
La
fada més menuda es va posar a plorar.
-Els
donyets ens volen envair!- va dir altra fada.
-I
per què?- va dubtar Betània.
-Ningú
ho sap! L’únic que sabem és que han segrestat a la reina!
La
fada menuda va plorar encara més fort, i tots els demés es van girar cap a
nosaltres.
-Infiltrades!-
va dir un.
-Volen
portar-nos més problemes!- va dir altre.
-Que
les tanquen a algun lloc! -va dir un tercer.
En un moment ja estàvem dins d'una mena de calabós. De sobte ens vàrem
fixar en que una rajola estava un poc cap a fora. La vam treure i vam veure que
hi havia altre calabós. Començàrem a llevar rajols fins obrir-ho el suficient
per poder passar i vàrem veure una fada amb un enorme barret de color verd i un
vestit de color groc.
 |
| Il·lustració d'Ewa Ludwiczak |
-Moltes
gràcies per haver-me salvat -va dir- jo sóc la reina de les fades.
Sense dir res més, va menejar les mans i la porta del es va obrir
silenciosament.
Fora d'allí ens trobàrem amb els donyets. La reina va pronunciar un
encantament en un idioma que ningú coneixia i tots els donyets s'esfumaren a
l'instant.
Després de que les fades ens donaren les gràcies es vam acomiadar i eixírem
d'aquell meravellós arbre. Després de tornar al nostre tamany habitual ens n’anàrem
a l'escola a contar-los als amics el que ens havia passat, però quan tornàrem
davant d'aquell arbre ni ens vam fer diminuts, ni vam veure centellejos ni
ninguna altra cosa per l'estil.
FI
Clara Pascual 6éA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada