dilluns, 26 de març de 2012

ANIMETES DEL PURGATORI

Hi havia una vegada un xiquet desordenat que vivia en un país molt llunyà. La seua sort era que al seu país hi havia animetes del purgatori que l’ajudaven a trobar les coses que perdia. Les animetes medien més o menys setanta-cinc centímetres, portaven llençols blancs, sabates negres i el pèl blanc. La veritat és que pareixien iaies de noranta anys. Un dia en la classe del xiquet, van traure el càlcul mental i, com ell no el tenia va dir:

- Animetes del purgatori.

I les animetes del purgatori van deixar el càlcul mental al seu calaix. Tres hores més tard, va passar el mateix, al xiquet se li van oblidar les claus de casa i va repetir:

- Animetes del purgatori

Les animetes del purgatori van pensar:

- Estarà utilitzant-nos?

- Jo crec que sí- va dir l’altra.

- Jo també- va dir la tercera.

I al xiquet se li van perdre els tasos:

- Animetes del purgatori.

Però elles no li van contestar. El xiquet insistia, però res. Finalment va anar a la seua habitació i va veure una nota que posava:

“Xiquet, has de ser més ordenat perquè nosaltres hem d’estar en altres llocs. Ens promets que tindràs responsabilitat i ordre en el teu deure? Sabem que ho faràs. Gràcies.

Signat: les animetes del purgatori”

Natxo Faus