L’encantada

Ací a Cocentaina han passat moltes coses i d’aquestes s’han format moltíssimes històries però en aquesta ocasió, sols vos contaré una que és l’encantada del llavador de Cocentaina...

Açò era i va ser un iaio que contava als xiquets la història que, al llavador de Cocentaina hi havia una encantada. Si no vos en recordeu del que era una encantada vos aclariré que és una princesa que, per ser tan presumida, una malvada bruixa curruixa li va fer un encanteri que va consistir en deixar-la atrapada en algun lloc.

Imagineu-vos si es va escampar esta història que va arribar fins a Planes , quan va arribar allí, es deia que sols els més forts la veurien. Així que un xicot ben espavilat i que havia plantat l’orella, se n’anà cap a Cocentaina. Quan va arribar, es va acostar al llavador i, de sobte, un llamp va sorgir de l’aigua mentre una veu dolça i fina deia:

- - Hola, sóc l’encantada del llavador. Què prefereixes un tresor o a mi?

El xicot va pensar:

- - a qui preferisc, a eixa presumida o un tresor que pot ser de mentida? Jo per si de cas...

I el xicot va dir:

- - Als dos!

De sobte, la mateixa llum va sorgir de nou però aquesta vegada l’agafà a ell. Ja no s’ha sabut res més ni del xicot ni de l’encantada, sols es sap que va passar al llavador. Jo de vosaltres no m’acostava a la vora. Tot és un misteri que cal descobrir.

Clara Ferrándiz