EL NYITOL MENJA CERVELLS
Tot va passar ja fa molt de temps en un poble anomenat Cocentaina. En una caseta vivia una xiqueta amb sa mare i el seu germà Marc. Aquella xiqueta es deia Llúcia, era divertida i molt llesta, anava vestida amb un jersei blau i uns pantalons vaquers. El germà, que era més petit que ella, era amable i graciós i solia vestir un xandall roig. La mare, que era molt feinera , sempre estava pendent dels dos germans.
El primer dia de vacances, Llúcia i el seu germà decidiren anar-se'n d'excursió a la Mariola. Ella pel camí anava dient el nom científic d totes les plantes i arbres al seu germanet. Quan ja duien molta estona caminant, Marc la va interrompre i li digué:
-Estic cansat de tant caminar. Per què no descansem una estona?
- Es que la mare s'enfadarà però la veritat, jo també estic cansada, parem una mica- va dir la xiqueta.
Mentre els dos xiquets descansaven tombats a terra, un malèvol animalet microscòpic es va enfilar pel timpà de la xiqueta fins arribar al cervell. A continuació, els dos xiquets marxaren cap a casa i quan arribaren, la mare, que els estava esperant, els va dir:
- Fills, quines plantes heu vist?
- Doncs... e... ai, com es deia eixa planta?- va dir Llúcia.
La mare, en veure que la xiqueta no se'n recordava de res, va cridar al metge. el metge la va mirar i remirar fins que...
- Ja ho sé! La teua filla té un nyítol!
- Què és un Nyítol?- va dir la mare sorpresa.
- És un animalet microscòpic que es clava pel cervell de les persones i va menjant-se'l.
- Això té alguna solució?- va preguntar la mare.
- Doncs... no crec! Aquest ésser tan xicotet ja fa temps que no està per ací per Cocentaina i com fa tant de temps que no en veig cap, no me'n recorde de la solució.
- Ah! no sé com podré suportar aquest problema!-va cridar la mare histèrica.
Marc, per tal de tranquil·litzar a sa mare, l'agafà de la mà i li digué amb veu fluixeta:
- Mare, Llúcia és la teua filla i també la meua germana, però ella no té la culpa del que li està passant, nosaltres hem d'ajudar-la.
La mare i el xiquet cuidaren i respectaren a Llúcia fins que un dia, estava tan malament que no els va conéixer, ni tan sols se'n recordava del seu nom i decidiren cridar novament el metge. Quan aquest arribà els digué:
- No sé si aquesta és la solució correcta però hem d'intentar-ho. Marc, a veure si és veritat que Llúcia t'ha ensenyat bé. M'has de dur la planta més verinosa de tota Cocentaina. Tu, Marieta, m'hauràs de dur i preparar el menjar que més li agrada a la teua filla, ho enteneu?
- Sí, sí- van dir tots dos.
El xiquet va fer cas i va dur l'Esprinosedonia, la planta que li havia demanat el metge i la mare va preparar lassanya i per fi li ho donaren. A les cinc hores de descans, Llúcia obrí els ulls i digué:
- Marc, mare, què feu tots mirant-me?
- Si tu sapieres pel que has passat... ja vories ja- va dir Marc.
Finalment la família convidà el metge a sospar i el nyítol quedà tancat en una botella de vidre i mai més tornaren a saber res d'ell.
Maria Sellés
