aquest ben bé podria ser el començament d'una de les nostres estimades rondalles, eixos relats que han arribat als nostres dies perquè algú ens les ha contades. Diuen que fa molts anys, a poqueta nit, quan fora de casa feia un fred de mil dimonis, parents i amics seien junts a la vora de la llar i es contaven rondalles. Aquests relats parlaven de sers fantàstics (donyets, bruixes, dones d'aigua...) que es barrejaven amb la gent del poble i feien malifetes. Era fàcil reconèixer en aquestes històries alguns dels llocs més emblemàtics dels pobles de la comarca per això les feia tan creïbles i tan reals. Ara s'ha perdut la tradició de contar-se rondalles però, com a nosaltres ens agrada inventar-nos històries, hem pensat de publicar-ne una cada dia, així tornarem a recordar sers tan misteriosos com les mumerotes o els uendos.
Ah! Que no sabeu qui són aquests! Doncs, no us preocupeu que nosaltres us ho anirem explicant.
Enrondalleu-vos amb nosaltres!
