REIS PER UN DIA

Si vols veure més fotos, clica ací.

Hui hem participat en un projecte que ha servit per a fer feliç a un grapat de xiquets i xiquetes de la nostra escola: hem acompanyat a ses majestats els Reis Mags d'Orient al Bosco I amb bona música i els hem ajudat a portar els regals als més menuts. Ha sigut una experiència molt gratificant i divertida. Ens ha encantat veure les cares que posaven tots i totes quan ens han vist arribar amb eixe munt de paquets enormes...

Com diuen Lidia i Carme, quan algú dóna alguna cosa, sempre rep més a canvi, així que, al final de la festa, ens han sorprés a nosaltres amb uns regals: uns jocs de taula (que ja ens feien falta perquè els tenim un poc trencats) i els quaderns nous per al segon Trimestre que hem rebut amb molta alegria perquè ja quasi no ens quedaven fulles per a poder continuar treballant. 

Hui hem aprés com d'important és veure feliç a qui tens al costat per a estar tu més content.

Gràcies Reis Mags per haver confiat en nosaltres!

AMIC INVISIBLE

Per fi ha arribat el dia. Hui hem sabut qui era el nostre amic invisible! 

clica per veure més fotos de 6é B

Al llar de la setmana ha estat sorprenent-nos i hui hem pogut donar-li les gràcies de debò per les seues atencions. De bon matí, tot era un misteri. La classe estava tancada i les mestres anaven rebent els regals i posant-los als peus dels arbres de la classe. Quan hem entrat, hem descobert que hi havia molts embolcalls originals i, al llarg de tot el matí, no podíem apartar els ulls dels paquets buscant el nostre nom. 

si vols veure més fotos de 6é A, clica

Després del pati ha arribat l'hora de la veritat i hem començat a descobrir l'enigma. Han hagut regals molt originals i altres no tant, però tots s'han fet amb molta il·lusió i estima. També ha hagut alguna absència i, per això, hi ha qui s'ha quedat sense el regal que li tocava però... tampoc passa res, aquesta circumstància podia haver-li passat a qualsevol!

Gràcies a tots i totes per haver fet màgiques totes aquestes setmanes. 

Bon Nadal!

EL MEU SOMNI, text d'Alba Pastor

Estàvem Maria, Mónica i jo en la FPA, vam entrar dins i vam vore una porteta misteriosa. Vam entrar i mentre estàvem baixant jo anava dient:

-       Este és el passadís de Maria i meu.

Vam passar per una altra porteta i de sobte,  un munt de cases ens rodejaven. Anàvem caminant i algú que estava dins de les cases cantava:

-       Som els Gubbis, eixiu de la nostra ciutat.

Totes ens vam amagar en un racó entre el munt de cases. I de sobte... fou com si Mónica i Maria estigueren hipnotitzades perquè van entrar en una casa desconeguda, una darrere l'altra. Al costat, va aparèixer un personatge amb la cara pintada i estava dient que no amb el cap. Vaig anar a per les meves amigues però estaven tancades, així que vaig decidir anar jo sola a la casa.  Mentre anava, pensava:

-       “Aquesta casa té un tronc a dalt de la porta”.

Quan ja estava cansada de caminar, em vaig parar i vaig veure una façana de color crema amb una porta de ferro negre i un tronc a dalt, així que vaig entrar. En un instant el somni es va parar, però de seguida continuà.

Dins de la casa hi havien gubbis fent escultures de fusta. Va eixir per les notícies que un gubbi volia apoderar-se de la ciutat, però jo no li doní importància i me n'aní a veure què feien aquests éssers. Vaig sentir parlar  dos gubbis i em vaig apropar a veure.

Estaven parlant d’algú i com qualsevol vaig posar l'orella i vaig escoltar què deien:

-       Tu eres el malvat.

I l'altre li contestà:

-       Sí, sóc jo.

I com si fos un llamp va desaparèixer, i ací es va acabar el somni. Però el més misteriós va ser que, després, m'encontrí en un escenari tot blanc i vaig fer un gest com si agafara una cosa de terra. De sobte va eixir Maria disparada però Mónica es va quedar atrapada en el somni.

                                                                                      ALBA PASTOR

EL TE i el BAGHRIR de Mimun Irdi

 Per fer el TE: 

Ingredients:

• Un grapat de té verd
• 2 o 3 branquetes de hierbabuena
• Un pessic de sucre

Preparació:

1. Escalfes l'aigua en un casso
2. Poses a la tetera el te verd i li aboques una miqueta d'aigua calenta. En acabant tires l'aigua tenint cura de que no caiga el te.
3. Emplenes la tetera amb l'aigua calenta i aboques el sucre i la hierbabuena. La poses a calfar  de nou al foc i, quan comença a bullir, la treus del foc i ja està preparat per a beure.

 Per fer el "BAGHRIR" 


Ingredients:

• 500 gr de farina de blat
• Un pessic de llevat
• Un pessic de sal

Preparació:

1. Escalfes aigua en una cassola.
2. En un bol, aboques la farina, el llevat, la sal i ho barreges tot amb un poc de l'aigua calenta ( ves amb cura de no cremar-te). Ho deixes tapat amb un drap 30 minuts.
3. Agafes un pessic de la pasta i, en una paella, ho torres`i ja està lles per a menjar! 

consell: pots posar-li per damunt mel, oli...

ELECCIONS A CONSELL ESCOLAR

Ja fa unes setmanes que ens trobem els corredors plens de cartells i missatges animant a votar a un o altre company la qual cosa ens feia saber que les eleccions a Consell Escolar del Bosco estaven a prop. 

Com tots i totes sabeu, només poden participar-hi xiquets i xiquetes de 5é i 6é, per això ahir vam rebre la visita dels candidats i candidates on ens explicaven quines eren les seues propostes per millorar el cole. Hui han sigut les votacions i de veritat que ha sigut un moment molt emocionant perquè hem tingut l'oportunitat d'expressar la nostra opinió mitjançant el vot. 

Al final del matí ja teníem les dues guanyadores, dues xiquetes que han estat escollides d'entre tots i totes els/les participants. Estes són Marta Jordà de sisè i ...
com li diuen a la companya de cinqué?
Com veieu, ací teniu un enigma a resoldre... Animeu-vos i a veure qui el resol primer.
Enhorabona a les dues i també a tots els/les qui heu participat.

TRES BONYS QUEEN REALITAT EN FAN UN escrit per Clara Pascual

TRES BONYS QUE EN REALITAT EN FAN UN

        Jo era molt xicoteta, tindria uns dos anyets quan...

        Estàvem passant les vacances al poble d’Anna. Havíem anat a un parc i jo m’estava tirant per un tobogan, però m’estava tirant de cap, i com pesava poquet vaig eixir disparada i vaig xocar amb l’enorme arrel d’un arbre. Poc després estava jo plorant i el meu front sagnant.

        Uns dies després ja se m’havia curat la ferida quan... Estava saltant al meu llit, i vaig caure, però no vaig posar les mans per a no fer-me tant de mal, vaig posar el cap. I el bony que quasi se m’havia llevat es va fer el doble de gran.

        I quan encara no se m’havia curat el bony del tot...  Un dia baixant de l’ascensor del meu pis anava corrent cap a ma casa i no sé com m’ho vaig fer que vaig xocar contra la porta, just on m’havia pegat les altres dues vegades.

        Des d’aquell dia tinc un bony al cap per a sempre.

Clara Pascual

QUINA MARTELLADA text de Maria Sellés

Açò que vos vaig a contar va passar quan tenia tres anys, va passar a classe. La mestra Cristina ens volia fer una foto i en ella apareixíem: Esther, Sara, Marta, Estela i jo. El cas és que, quan va acabar de fer la foto, Marta em va dir:

-      Maria, hola!

I quan em vaig girar... QUINA MARTELLADA! Marta duia un martell de plàstic en les mans i em va pegar en el martell al cap. El martell va acabar partint-se per la meitat!

Maria Sellés

UNA AVENTURA INIMAGINABLE text de Clara Pascual

UNA AVENTURA INIMAGINABLE

il·lustració d'Alice Mason

Estàvem un dia d'hivern Ainhoa, Betània i jo a Gaianes. Mentre jugàvem ens va parèixer sentir un soroll prop d'un bancal, ens vam apropar i vàrem veure un centelleig. El vàrem seguir fins que vam topar amb un arbre enorme. De sobte ens vam fer diminutes i vam notar que hi havia un forat pel que podíem cabre. Entràrem i vam veure que el centelleig que havíem vist abans i molts altres en realitat eren fades. Anaven d'un costat a altre nervioses i espantades. Vàrem veure que a una part hi havien cinc o sis fadetes especialment esglaiades i anàrem a preguntar:

- Què passa?- Va preguntar Ainhoa.

La fada més menuda es va posar a plorar.

-Els donyets ens volen envair!- va dir altra fada.

-I per què?- va dubtar Betània.

-Ningú ho sap! L’únic que sabem és que han segrestat a la reina!

La fada menuda va plorar encara més fort, i tots els demés es van girar cap a nosaltres.

-Infiltrades!- va dir un.

-Volen portar-nos més problemes!- va dir altre.

-Que les tanquen a algun lloc! -va dir un tercer.

En un moment ja estàvem dins d'una mena de calabós. De sobte ens vàrem fixar en que una rajola estava un poc cap a fora. La vam treure i vam veure que hi havia altre calabós. Començàrem a llevar rajols fins obrir-ho el suficient per poder passar i vàrem veure una fada amb un enorme barret de color verd i un vestit de color groc.

Il·lustració d'Ewa Ludwiczak

-Moltes gràcies per haver-me salvat -va dir- jo sóc la reina de les fades.

Sense dir res més, va menejar les mans i la porta del es va obrir silenciosament.

Fora d'allí ens trobàrem amb els donyets. La reina va pronunciar un encantament en un idioma que ningú coneixia i tots els donyets s'esfumaren a l'instant.

Després de que les fades ens donaren les gràcies es vam acomiadar i eixírem d'aquell meravellós arbre. Després de tornar al nostre tamany habitual ens n’anàrem a l'escola a contar-los als amics el que ens havia passat, però quan tornàrem davant d'aquell arbre ni ens vam fer diminuts, ni vam veure centellejos ni ninguna altra cosa per l'estil.

 FI

Clara Pascual 6éA

la COCA de MARTA JORDÀ

El divendres passat  Marta va vindre a classe tota devanida amb una coca en tomata que volia compartir amb nosaltres. En acabar l'assemblea, va explicar els ingredients, com ho havia fet amb l'ajuda de sa mare i , evidentment, la vam tastar. 

Estava "re-que-te-bona"!!! 

Moltes gràcies Marta per compartir la recepta! 
Provarem de fer-la a casa, a veure com ens eix!

EL GAT D'ESTHER

POESIAS d'Odette Navarro

EL PASTÍS DE PINYA DE NEREA

Com vam quedar, ací us deixem la recepta del deliciós pastís de pinya de Nerea, per si algú de vosaltres s'anima a cuinar aquest cap de setmana...

PASTÍS DE PINYA

INGREDIENTS

• un pot de pinya
• 3 cullerades de sucre
• 1/2 pot de nata líquida per a muntar
• 117 g de gelatina de pinya
• un got d'aigua
• un motlle
• sucre per a cremar

PREPARACIÓ

1. Es crema el sucre i es deixa gelar al motlle.
2. Es separa la pinya del caldo, s'afig un got d'aigua i es posa a bullir la gelatina.
3. Es tritura la pinya a la batedora.
4. Comencem a muntar la nata. Quan està quasi muntada, s'afig la pinya triturada, les 3 cullerades de sucre i la gelatina. Es remena ben remenat.
5. Es posa al motlle i ho deixem 12 hores a la nevera.

BON PROFIT

Nerea Hernán Espinosa

ON ESTIC? text de Clara Pascual

 ON ESTIC?

De sobte em vaig adormir...

Quan em vaig despertar estava a un bosc que tenia tots els tipus de verd coneguts i per conèixer. Aleshores vaig sentir una veuarra ronca, pareixia que contava un acudit. De sobte vaig començar a sentir veus, quasi idèntiques a l'anterior, que reien i reien sense parar. Estava molt (però molt) esglaiada, pensava que anaven a aparèixer un miler d'ogres gegantins que em voldrien menjar, però en comptes d'allò, van aparèixer uns quants centenars de donyets minúsculs. Encara que els donyets eren força simpàtics, jo notava dins de mi que alguna cosa no anava bé. Vaig estar uns dies dins d'aquell bosc preciós, i el dia que feia quatre vam decidir fer una excursió. Anàrem a un penya-segat que hi havia prop d’on habitaven els donyets (ara entenc el perquè d'aquell soroll d'aigua que es sentia a les nits).

Clara Pascual 6éA

EL BOSCO JA HA FET EL BOSC!

Què bonic s'ha quedat! 

Cadascú de nosaltres ha fet un arbre i hem contribuït a construir aquest meravellós bosc a l'entrada del cole. Estem molt orgullosos del resultat i hem demostrat una vegada més que, quan volem, podem ser molt creatius. No creeu?

LA BICICLETA DESAPAREGUDA text d'Estefan Rada

La bicicleta desapareguda

Açò em va passar un diumenge pel matí en ma casa. Me'n vaig anar a passejar amb la bicicleta i la vaig deixar en el pati de llums. L'endemà, quan em vaig alçar, vaig mirar i... ¡NO ESTAVA! La vaig buscar per tota la casa , fins i tot vaig pujar a les golfes i no la vaig trobar. Em vaig preocupar molt. Després de mitja hora, va vindre mon pare, vaig anar corrent i li vaig preguntar:

-Papa, papa, saps on està la bicicleta?

-Clar, està baix, en el pati de llums, vaig anar a unflar-li les rodes!

-Ah! M'havies pegat un esglai!

Estefan Rada

ENDEVINALLES per Estefan Rada

Ací us deixem algunes endevinalles que s'ha inventat Estefan, calfeu-vos el cap i a veure si sabeu la resposta de totes elles...

Quina és la cosa

en la que tot el món

clava el nas?

Què és groc, negre

algunes vegades blau

i que, a més a més

és imprescindible?

Quin és l'animal

més ric de tots?

NEREA ENS CONVIDA A BERENAR

Hui ha sigut Nerea qui ens ha convidat a berenar i ens ha portat un pastís de pinya molt especial. Mireu què bo estava. 
Moltes Gràcies per compartir-lo!

AI ! ARA COM EIXIM!!

Hola em dic maria i vaig a contar-vos el que ens va passar a mi i a Marta el divendres pel migdia.

Volíem comprar-li el regal a una amiga perquè a l’endemà era el seu aniversari.  La mare de Marta ens va dir que anàrem a pels meus diners, i com que ma mare es mestra, vam pensar que estaria al Bosco I. A continuació vam arribar al Bosco i vaig tocar al timbre. No va contestar ningú  i com les llums i la porta de ferro estaven obertes, entràrem. Després, quan ja érem dins, vam tancar la porta de ferro, i vam anar a obrir la de fusta. Sabeu que passava? que la porta de fusta estava tancada! Vam anar corrent cap a la porta de ferro, però resulta que s’havia quedat tancada. Quan jo intentava obrir la porta histèricament, vaig veure un cap, un cap sense cabells i unes mans arrugades. Marta i jo vam començar a cridar, ens vam assomar per la tanca i vam vore que era un home que ens intentava obrir. A continuació quan ja estàvem xopades del tot se’m va ocórrer que entre la porteta de ferro i la casa d'Àngels hi havia una finestra , un espai per on poder eixir . Anàrem corrents i eixírem per fi, li tocàrem a ma mare i ens va dir que estava en el Bosco II ! Ja cansades de caminar anàrem corrents a casa de la meua iaia i li demanàrem diners a mon pare. Per fì poguérem comprar-li el regal i anar a casa i dinar a gust i calentetes.

 Va ser un dia de molta rissa i al mateix temps de fred i de por.             

                                                MARIA SELLÉS

ANÈCDOTES PER A TOTS ELS GUSTOS

CUINERES DE PRIMERA

Una vegada, quan érem menudes i teníem tres anys, Maria, Carmen, Clara Ferrándiz i jo estàvem a classe en l'hora del pati. Mentre les mestres parlaven, vam anar al menjador, vam agafar un ganivet, vam anar a l'altra classe i, com que hi havia una cuineta, vam agafar una hamburguesa de plàstic i la vam tallar per la meitat. Després les mestres, enfadades, ens castigaren. I al racó, castigades, ens quedàrem plorant.                                               Marta Jordà

PER FI LA RECEPTA D'ANDREU!

Ací teniu la recepta del pastís de xocolata que ens va presentar la passada setmana. Ara només cal que proveu a fer-la a casa. Gràcies Andreu!

DE NOU A LA BIBLIO

Els xiquets i xiquetes de 6éA hem tornat aquesta setmana a la biblioteca i, a banda d'aprendre moltes coses sobre les enciclopèdies, l'hem recorreguda tota jugant. Ha sigut molt interessant. Ah! i hem torbat Cocentaina a la primera! Es nota que ja sabem buscar millor la informació als llibres. Ja veurem quina sorpresa ens espera en la propera visita! Gràcies Mª Dolores!