CALAIX DE POEMES

 Assumiràs la veu d’un poble 
(Vicent Andrés Estellés)

ASSUMIRÀS la veu d'un poble,  

i serà la veu del teu poble,  

i seràs, per a sempre, poble,  

i patiràs, i esperaràs,  

i aniràs sempre entre la pols,  

et seguirà una polseguera.  

I tindràs fam i tindràs set,  

no podràs escriure els poemes  

i callaràs tota la nit  

mentre dormen les teues gents,  

i tu sols estaràs despert,  

i tu estaràs despert per tots.  

No t'han parit per a dormir:  

et pariren per a vetlar  

en la llarga nit del teu poble.  

Tu seràs la paraula viva,  

la paraula viva i amarga.  

Ja no existiran les paraules,  

sinó l'home assumint la pena  

del seu poble, i és un silenci.  

Deixaràs de comptar les síl.labes,  

de fer-te el nus de la corbata:  

seràs un poble, caminant  

entre una amarga polseguera,  

vida amunt i nacions amunt,  

una enaltida condició.  

No tot serà, però, silenci.  

Car diràs la paraula justa,  

la diràs en el moment just.  

No diràs la teua paraula  

amb voluntat d'antologia,  

car la diràs honestament,  

iradament, sense pensar  

en ninguna posteritat,  

com no siga la del teu poble.  

Potser et maten o potser  

se'n riguen, potser et delaten;  

tot això són banalitats.  

Allò que val és la consciència  

de no ser res si no s'és poble.  

I tu, greument, has escollit.  

Després del teu silenci estricte,  

camines decididament.