Un dia d'estiu estava a la plaça del meu poble esperant a que vingueren les meues amigues. Com feia molta calor, vaig seure a l'ombra de 'únic arbre que quedava a la plaça. Passava el temps i no venia ningú. Estava a punt d'anar-me'n quan, de sobte, vaig sentir una veu estranya que em cridava. Vaig alçar el cap i em vaig adonar que era l'arbre qui em cridava. em va contar que fa molt de temps, a aquella plaça, hi havia un arbre vell que tothom colia tallar. També em digué que estava molt trist ja que sabia que era el darrer, però, en la primavera, oblidava un poc la pena i obria el somriure verd que en estiu era una rialla. Va acabar dient-me que el dia que el tallaren plovia, però que ja ningú ha vist ploure més.
Quan van arribar les meues amigues, els ho vaig contar tot, però elles pensaven que ho havia somniat. Uns dies després, quan ja quasi s'acabava l'estiu, estava a l'ombra d'aquell arbre quan de sobte va menejar una branca i la va clavar dins d'un xicotet forat que tenia al tronc. Quan la va traure, tenia enganxat un paper engroguit que tenia escrita una poesia. Es titulava "L'arbre vell" i estava escrita per Marc Granell.
Clara Pascual
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada